Fa anys que hi ha tres elements que confirmen l’arribada de l’estiu a les Balears: els turistes, les altes temperatures i les cançons de Xanguito. Amb els cinc nous temes, inclosos a l’EP Batecs (Halley Supernova, 2026), el grup de Bunyola manté l’aposta pel bon rotllo de sempre i fa una passa més en el camí cap a l’electrònica iniciat amb el disc Milions d’estrelles (U98 Music, 2020).



Ja fa temps que l’electrònica forma part de l’ADN de Xanguito, però amb el tema que obre 'Batecs', “Constel·lacions”, heu anat una passa més enllà. Cap a on us porta aquest gir?
Sempre ens ha agradat explorar territoris inexplorats [Riu]. Ja fa temps que havíem entrat en la fusió amb la música electrònica, però en aquest treball hem anat fins a l’extrem del tecno. La feina ha estat aconseguir que sonàs a Xanguito. Hi hem posat de tot, des de xeremies a trompetes i trombons, però les cançons han hagut de passar per un munt de processos per no perdre la nostra essència. I, al final, ens venia de gust fer música electrònica i com més n’hi posàvem, millor era el resultat, però sobretot havia de mantenir el nostre so.


La clau ha estat mantenir el caràcter mediterrani i festiu que tant us defineix en discos com 'Milions d’estrelles', però també en els darrers, 'Eufòria' (2022) i 'Bon rotllo '(2024), editats amb Halley? 
Sí, Batecs és un disc molt festiu, tot i que no només parla de sortir i ballar. A totes les cançons ens referim a la necessitat humana de trobar-nos físicament, de compartir un espai i d’estar en contacte els uns amb els altres. El missatge és intentar recuperar la connexió humana en un moment en què vivim connectats a les pantalles.

A més, en aquesta cinquena referència hi ha una cançó que es titula “Festa”, en el qual cantau: ‘Sa teva padrina / a sa festa / balla i bota com la resta’. Com és la vostra festa ideal?
En aquest EP hem intentat aprofundir en la idea que la nostra festa és una reivindicació emocional i col·lectiva, no tant de sortir a ballar i prou. Les lletres són senzilles i comprensibles per a tothom, però sempre tenen un missatge més profund.


En aquest tema, a més, hi ha la col·laboració del grup menorquí Pèl de Gall. Quina és la vostra relació?
Duim molts anys compartint escenaris, projectes i música amb Pèl de Gall, així que la col·laboració és una connexió molt natural i orgànica. No és una casualitat que ens hàgim unit a la cançó més festiva del disc, sinó coherència. Ha estat molt fàcil i també molt gratificant comprovar que podem seguim fent música amb els amics.

Tanmateix, el primer senzill va ser “Me pica es cor”, que també té a veure la idea de recuperar la connexió física entre persones.
Sí, aquest tema xerra de tot el que és impossible de curar amb cap medicina, i que de vegades senzillament es resol gràcies a la connexió amb altres persones. Sovint convertim les nostres preocupacions en un malestar real, i moltes vegades deixar-nos anar i no voler controlar-ho tot és una part important de la cura.



La darrera cançó, “T’estimaré”, és una declaració d’amor d’una senzillesa aclaparadora, tant per la lletra com per la música. Tot l’amor del món amb un grapat d’acords i d’instruments, i un ‘t’estimaré’ reiterat, més com a certesa que com a promesa.
És una cançó dedicada a la major font d’inspiració que tenc darrerament, que és la meva filla. Quan em qued en blanc i no sé què fer pens en ella i en què li voldria dir, ara o quan sigui gran, i la inspiració em surt de manera orgànica. A més, tant la lletra com la música de la cançó em va sortir molt fàcilment, la vaig escriure molt ràpid, i després Juanjo Monserrat em va ajudar amb la producció. Crec que és la cançó més espontània que he fet amb Xanguito, cosa que no li lleva ni profunditat ni mèrit. També és un tema molt sincer, sobre tot el que sent per la meva filla.

És sorprenent que diguis que et quedes en blanc qualque vegada, amb el ritme que dus amb Xanguito. L’any vinent farà deu anys del debut amb 'Beix' (U98 Music, 2017), i ja heu gravat cinc discos.
No em passa sovint, tampoc, però de vegades tenc els bloquejos habituals dels artistes. Sobretot quan acabem la temporada de feina. Ara amb aquest EP ja no em preocupa tant perquè és el cinquè disc... però, al cap d’uns mesos després de gravar un disc, em podia obsessionar amb petits detalls i n’havia de xerrar amb la resta de músics. Crec que això ens passa a tots. Els artistes hem de fer un esforç per tenir la ment en calma i no centrar-nos en aquells petits defectes que potser un temps després hem trobat en una cançó.



Quin balanç fas d’aquesta dècada del grup?
El balanç és molt positiu, perquè no ens hauríem esperat mai arribar on som, i hem aconseguit connectar música, identitat i cultura popular. La gent se l’ha fet seu, les cançons de Xanguito han passat a formar part de les seves vides, i això és el més preciós.

I com ha canviat la teva vida, en què has compagina la teva faceta musical amb la professió de pilot d’avió?
La meva vida també ha canviat molt, evidentment, amb aquest projecte. El meu somni era poder fer temes propis amb un grup que ara és com una família, que com més temps passam junts més a gust ens sentim. La veritat és que tenim molta de sort.