
La intenció de Baró amb La màgica olivera ha estat recuperar un vessant del cançoner tradicional que està prou oblidat: les cançons que expliquen drames i les balades que evoquen episodis històrics, i de les que, en general, només s’ha acabat reflectint el caràcter festiu.
Aquest és el cas de "Bac de Roda", "La crema de Ripoll" o "A la plaça fan ballades". Una de les tòniques que repeteix a l’hora d’interpretar aquestes cançons és el fet d’eliminar part de les tornades ja que, segons ell, “potser formen part de la cançó o potser no. Crec que estan més relacionades amb la cançó com a ball i que no aporten res a la història”.
Combinant-se amb les peces tradicionals, a La màgica olivera hi trobem composicions pròpies que respiren el mateix aire, com la poètica "La Catedral de Joglaria" o la trepidant història de bandolers "Una història del Montsec".
Com el disc, el directe de Xavier Baró també ha recollit reconeixements. El seu concert al CAT de Barcelona, el passat 17 de novembre, va ser considerat per A Viva Veu com el millor concert català de l'any.
Combinant-se amb les peces tradicionals, a La màgica olivera hi trobem composicions pròpies que respiren el mateix aire, com la poètica "La Catedral de Joglaria" o la trepidant història de bandolers "Una història del Montsec".
Com el disc, el directe de Xavier Baró també ha recollit reconeixements. El seu concert al CAT de Barcelona, el passat 17 de novembre, va ser considerat per A Viva Veu com el millor concert català de l'any.





.gif)

