El so i la qualitat poètica de Mishima no tindrien sentit si no hi hagués una feina de personalitat pròpia durant el procés de gravació i producció dels seus treballs.
Fer un disc no és cosa d'una nit ni d'un dia, ni tan sols d'un mes: hi ha un llarg camí a recórrer fins que una cançó esdevé una cançó, fins que una nota de teclat esdevé una nota, fins que un acord de guitarra arriba a sonar plenament major, menor, elèctric o acústic.
És com si cada cançó fos un edifici i per extensió un disc esdevingués una ciutat on hi ha aquests edificis. La nova ciutat de Mishima, plena de llums i avingudes i amb alguns carrerons i túnels, s'anomena L'Amor feliç (The Rest Is Silence, 2012) i es publicarà d'aquí a ben poques setmanes amb la mateixa discogràfica que la banda ha creat per treure a la llum les seves obres.
L'alcalde de la ciutat feliç és sens dubte el líder del grup, David Carabén, que fa les lletres amb la convicció que aquestes poden ser lleis per ordenar la urbs, per vestir-la de festa o per inundar-la de pluja i fer que se'n vagi la llum.
Paco Loco, productor nascut a Astúries d'àmplia trajectòria a nivell estatal, ha produït novament el nou disc de Mishima. El productor és el tinent d'alcalde i ja fa temps que s'ha posat a produir grups catalans, com ara a La Iaia amb qui va treballar a Les ratlles del banyador (Música Global, 2011).
Les produccions de Paco Loco estan sempre estretament lligades a la voluntat dels artistes, és per això que a L'Amor feliç ha mantingut l'esperit i la filosofia sonora que va començar a gestar-se en els cinc treballs anteriors de Mishima.
Els dissenyadors són imprescindibles per fer que les cançons i els discos tinguin colors i imatges. Són els operaris que engalanen la ciutat. Andés Hispano i Albert Folch són vells col·laboradors de la banda de Barcelona a qui van dissenyar les portades d'Ordre i Aventura (Sones, 2010) i de Palau (Sones, 2011). En aquesta ocasió els músics han tornat a confiar en la feina del Folch Studio del Poble Nou per decorar la ciutat de l'amor feliç.
El nom del nou àlbum de Mishima neix de "Il n'y a pas d'amour hereux", un poema de Louis Aragon que va musicar Georges Brassens. David Carabén (guitarra i veu) va adaptar la peça al català i la va interpretar amb la col·laboració de Laetitia Sadier en l'emotiu concert del Palau de la Música del març del 2011.
El poema del surrealista Aragon data del 1946 quan un món assolat per la guerra intentava anar fugint de les atrocitats i de l'odi dels anys anteriors. França refundava la seva república després del negre episodi del col·laboracionisme amb els alemanys sota Vichy, Catalunya esperava que la segona guerra mundial s'allargués i enderroqués Franco, però els aliats tenien altres prioritats. Es tracta d'un poema obscur i ple d'una força devastadora. Els seus versos destil·len misteri, mort i infortuni: ''El temps de viure és ja massa tard (...) No hi ha amor que no sigui dolor''. Georges Brassens el va musicar l'any 1953 emprant un dramatisme més tràgic que l'habitual en altres obres del chanteur francès, rascant la guitarra i fent-la sonar pesantment.
Quasi seixanta anys més tard, superat el record de Vichy i mort Franco, un grup de l'altre cantó dels pirineus s'ha fet seu aquest misteriós amor i l'ha convertit en un amor feliç, encara que la felicitat per Carabén té sempre els seus paranys.
Quan comprem el disc també comprarem nous edificis d'una nova ciutat i ens donaran un pany i una clau que haurem de fer girar sense equivocar-nos per entrar. ''Com ens podríem equivocar? Doncs deixant de ser feliços amb la música'', diu Carabén.
La primera ocasió per sentir les noves cançons de Mishima en directe serà el 13 d'abril a l'Auditori de Girona. De moment podem escoltar el single - l'ajuntament de l'Amor Feliç - ''L'última ressaca''.
Ara caldrà saber si aquesta ciutat de cançons que David Carabén i companyia van gravar en tres tongades - del 14 al 19 de juliol, de l'1 al 6 de novembre i del 28 al 2 de febrer - serà una gran metròpoli, una ciutat de províncies o bé la capital de tot l'univers de Mishima.
.gif)
