Aquesta peça el popularitza i el consagra com a crooner a l'Estat espanyol i l'Amèrica Llatina. Influït pels cantants de swing nord-americans i pels vocalistes melòdics italians donats a conèixer a través del festival de San Remo, viu un altre èxit comercial amb la interpretació de la peça "Di, papá" (1962) en un duet amb la seva filla Rosa Maria, de quatre anys i mig. Amb ella enregistra poc temps després "La balada del vagabundo", que obté un gran impacte al mercat llatinoamericà, en especial a Mèxic. El 1963 representa l’Estat espanyol al Festival d’Eurovisió amb la cançó "Algo prodigioso". Enregistra més EP en català amb cançons com "Se’n va anar" i "Aquest vespre pago jo", i en castellà, com "Estrella errante", i el seu repertori s'amplia amb peces de Charles Aznavour, adaptacions de les bandes sonores de James Bond i diverses ranxeres.
Als anys vuitanta enregistra noves versions dels seus èxits. Va ser autor de la música de l’himne del Reial Club Esportiu Espanyol vigent entre el 1975 i el 1983, amb lletra de Ricard Pastor.
.gif)
