El procés té quelcom d'artesà. Es tracta d'escollir el millor. I per aquest motiu hem hagut de parlar del projecte, i després filtrar, escoltar, mirar, veure en directe, buscar el missatge i les lletres (o no), debatre apassionadament, si és possible, i intuir...
Com cada any, en una fase inicial de treball individual, em vaig tornar força boig escoltant totes i cadascuna de les propostes que s'hi van presentar (prop de 700). Vaig fixar un llistó de qualitat que, encara que tenyit de la meva sensibilitat, buscava a més d'innovació creativa, projectes amb moltes ganes de treballar. I després d'una primera tria, vaig seleccionar uns vuitanta grups.
A partir d'aquí, vam valorar en grup les propostes una per una. Sobretot recordarem el primer dels dos dies de treball a La Escocesa, fàbrica de creació, amb un fred intensíssim i la sensació d’estar fent quelcom èpic. Ens quedaran gravats per sempre moments com veure junts el videoclip dels SraSrSra o el vídeo biogràfic de Monsieur Pigalle, icones que vull recordar entre les moltes que queden al tinter.
I sobretot, i el que és més important, em quedo amb la sensació que hem realitzat la funció per a la qual té un gran valor la Fira de Vila-seca: escollir, amb un punt més de risc que en edicions anteriors, les noves propostes més valuoses, excitants i emergents que s'ofereixen actualment a Catalunya. Dotant-les de personalitat i contribuint de manera real perquè facin un salt important en el seu camí cap al reconeixement i/o consolidació professional en el sector de la música.
.gif)
