La República dels festivals petits

| 20/04/2012 a les 07:00h

 Hi havia una vegada un país amb una monarquia de macrofestivals. Se n'organitzaven a llocs tan increïbles com Esterri d'Àneu, en ple Pirineu. Els artistes hi arribaven en helicòpter. També se'n feien en esplanades enormes de Barcelona. 
Algunes de les estrelles del cartell venien des de Madrid en autocars de luxe pintats de colors llampants. Hi assistien desenes de milers de persones. Però amb la crisi, aquella monarquia de mica en mica va entrar en decadència. 

En els últims anys s'està consolidant una nova realitat: la República dels festivals petits. Està basada a confederar tots els cicles, fòrums i esdeveniments musicals que tenen lloc arreu de Catalunya. Tots tenen diversos trets en comú: la proximitat, l'aposta pels grups emergents o l'austeritat econòmica. I prediquen la dita "en el pot petit hi ha la bona confitura".

De fet la República està agafant tanta força que aquesta primavera es va constituir la xarxa A-petit, una agrupació de sis festivals de fora de Barcelona que són imprescindibles per entendre l'estiu musical català: l'(a)phonica de Banyoles, el Faraday de Vilanova i la Geltrú, el Festus de Torelló, l'InVictro de Vic, el PalmFest de l'Hospitalet de l'Infant i el popArb d'Arbúcies. És un pas més per aconseguir la supremacia en el camp mediàtic i de patrocinadors de la música catalana. 

Però no només són sis. N'hi ha més, molts més. N'hi ha tants exemples com realitats locals. Pots fer un cap de setmana enmig del sufocant agost amb regust maresmenc, com la Garrinada d'Argentona. O posar valor a un equipament cultural de rellevant patrimoni històric com Els Forns de Breda, i organitzar L'Hora del Pati a principis de primavera. O fer una festa sobre la gespa al costat d'un enorme llac, com L'Embassa't de Sabadell. Gairebé tot s'hi val. El més important és que el pronunciament de la República ha tingut suport arreu del país. Podríem apuntar com a exemples la llarga tradició el Músiques Tranquil·les a Mataró, el Rebrot a Berga, el Festival de Músiques a Torroella de Montgrí o l'Acampada Jove a Montblanc. 

Mentrestant, els macrofestivals s'han hagut de reinventar. I apareixen exemples com el Cruïlla Barcelona, que floreix a la capital catalana després d'una llarga trajectòria a Mataró. Aquests nous macrofestivals del segle XXI entenen que com a base de creixement hi ha d'haver tanta ànima com sigui possible. 

El territori bull de propostes que són referència, com la Fira de la Música al Carrer de Vila-seca aquest maig. O l'Altaveu de Sant Boi, a primers de setembre. El canvi és imparable. Abdica la monarquia dels macrofestivals. Neix la República dels festivals petits. 

Arxivat a: A Raig