Amunt les perifèries!

 Els Jardinets de Gràcia... "Jardinets de Maria Coma", la plaça Espanya "plaça Love of Lesbian". I l'estació de Sants es diria "estació Obrint Pas". Però sabríem què passa o com es diuen barris i carrers d'Hostafrancs, Sant Martí o Zona Franca?

Ens tocaria retratar les perifèries. El centre de qualsevol cosa només existeix en la mesura en què identifiquem un entorn menys central que en defineix la forma.

A la passada edició de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca vaig participar en una ponència sobre com ajudar els grups emergents a tirar endavant. I la meva resposta va ser molt senzilla: retratant la perifèria. Que és el que intentem fer des del Diaridelamusica.com. Les perifèries sovint expliquen molt bé el que després s'escamparà per tot el país. En moltes ciutats i poblacions catalanes s'hi gesten grans fenòmens que ajuden a vertebrar el conjunt.

Per això és tan important que algú expliqui que a Lleida un senyor Músiques Disperses porta la cançó bohèmia de Jordi Gasion en un Cafè del Teatre. O que a Badalona els Amelie omplen el Teatre Principal dins el Festival Musica't que programen cada hivern. O que a Mataró el Cicle de Músiques Tranquil·les aposta per nous talents com Dídac Rocher, The Mamzelles o Joan Colomo.

És a les perifèries on es gestionen les revolucions que després assaltaran els Palaus d'Hivern. Mireu si no Txarango: van incendiar el Ripollès i mesos després arriben a capital esgotant entrades de l'Apolo amb setmanes d'antelació. I a més, va i s'instal·len a viure a la Torre d'Oristà... bressol dels Nyandú, el trio del Moianès que guanya el Sona 9 amb el seu desacomplexat accent interior.

I per no parlar de les Cases de la Música o els festivals de l'A-Petit tot a les perifèries del país, on generen, a la vegada, nous epicentres a la perifèria. Els emergents, els festivals i cicles arriscats i creatius, algunes de les sales més concorregudes... ja són fora del centre. I això, des del meu punt de vista, és una bona notícia. La vigorositat de tot el que passa lluny de les capitals econòmiques, demogràfiques o polítiques provoca que el país estigui més cohesionat. I atenció: el país només el salvarem si el territori està ben travat i en ple estat de forma. Amunt les perifèries!