Des de la seva estrena, l'òpera de Debussy Pelléas et Mélisande ha esdevingut una obra de gran transcendència i, com no, amb els seus partidaris i detractors. El text de Maeterlinck només complementa una partitura que parla per si mateixa i que ens explica l'acció dramàtica mitjançant les sonoritats de l'orquestra. Michael Boder explica que això ja ho feia Wagner, però Debussy ho fa amb un estil propi. "A la música alemanya la vida és plena de respostes; a la francesa, plena de preguntes", va afirmar Boder, director titular de l'Orquestra del Liceu, a la roda de premsa. "Per mi la música és com un jardí, en el qual cal endinsar-se", va afegir.
Considerada una de es millors òperes del segle XX, es va estrenar l'any 1902 a l'Òpera Comique de París i l'any 1930 al Liceu, tot i que abans s'havia representat al Teatre Tívoli. Ara torna amb un muntatge de Robert Wilson estrenat l'any 1997 i coproduït per París i Salzburg, gràcies a la feina conjunta del Gran Teatre del Liceu i el Teatro Real. Tot i així, el director d'escena va recordar que els cantants són diferents i que ell només els ofereix un marc dins el qual actuar. "No els dic què han de pensar, ni què han de sentir, cadascú omple aquest marc a la seva manera i, per tant, la producció resultant és diferent de la de 1997", diu Wilson.
La llum és la gran protagonista d'aquesta posada a escena, i es manifesta a través dels contrastos, com els vestits blancs dels protagonistes davant els tons foscos de la resta de personatges. "Si la mort està ben conduïda no té perquè ser fosca, pot estar plena de llum", explicava Wilson. "És una obra plena de contrastos; el que és a prop, és llunyà; el que és a dalt, és a baix; el que és pesant, és lleuger; dos és u", va explicar el director d'escena. El britànic, responsable també de l'escenografia i la il·luminació, aposta un cop més per una dramatúrgia minimalista i formal, que el cantant Laurent Naouri –Golaud, a l'òpera– es va atrevir a comparar amb les obres pictòriques de Mondrian.
María Bayo, així com la resta del repartiment, van explicar a la roda de premsa que treballar amb Wilson suposa un repte i una nova manera de dominar el cos, a la qual no estan acostumats. Una manera de moure's que, com va dir John Tomlinson –Arkel– només té sentit en aquesta producció.
L'òpera s'estrena aquest dimecres, amb Jean-Sébastian Bou (Pelléas), Laurent Naouri (Golaud), John Tomlinson (Arkel), Olatz Saitu (Yniold), Kurt Gysen (Metge/Pastor), María Bayo (Mélisande), Hilary Summers (Geneviève).
.gif)
