Tot el poble i la comarca es van llançar al carrer per veure l’espectacle. El concert suposava la invasió de la vila: 10.000 espectadors van conquerir una població que aleshores tenia 2.600 habitants i tots ells havien d’entrar al camp de futbol, llavors previst per acollir només 8.000 ànimes. A mitja tarda ja hi havia convocada una roda de premsa a la qual no va aparèixer Joe Cocker. Només va parlar un representant de l’organtizació, dient allò tan bonic de la gran oportunitat que suposava per a la comarca aquell concert comprat a cop de talonari. Va ser una actuació normaleta, sense res remarcable que la pogués diferenciar d’altres concerts que Cocker hagués fet anteriorment a Barcelona.
El músic britànic de veu rogallosa venia a presentar un disc de transició, Joe Cocker Live (Capitol, 1991), i va construir el recital a base dels seus grans èxits, on, esclar, no podia faltar la versió del “You Can Leave Your Hat On” de Randy Newman, que va popularitzar l’any 1986 a la pel·lícula Nine 1/2 Weeks (Adrian Line, 1986) a la famosa escena en què Mickey Rourke buidava el contingut de la nevera sobre les espatlles de Kim Basinger. No ho recordo, però segur que va dir allò de “sou el millor públic del món!” o “Falset, us portaré sempre al cor” (després de llegir el nom de la població en un xivato) i va fotre el camp amb la mateixa tranquil·litat amb què havia arribat. Els teloners van ser els osonencs Steve & The Holigans, i cada entrada valia 2.000 pessetes (uns 12 euros). En principi el suposat superàvit del concert havia de servir per reparar els efectes dels incendis que havien asolat la comarca els últims anys.
El somni es va acabar passada la mitjanit i la població va topar amb la realitat: aquell concert va ser molt més del que podia suportar una vila que amb prou feines podia subministrar tota l’electricitat que necessitava el muntatge. Segons deia La Vanguardia del dia de Nadal de 1995: “El Consell Comarcal del Priorat va repartir diners a grapats i va cometre tota mena d’irregularitats per fomentar el desenvolupament del territori”.
El Priorat, en aquell temps una de les tres comarques més pobres del país, va intentar créixer a base d’una comptabilitat més propera al nyap que no pas a l’enginyeria financera. L’any 1996 un article al diari El Mundo denunciava malbaratament de fons i dobles comptabilitats en l’organització del recital, i que el concert havia estat finançat amb diners de dubtosa procedència. Hi ha qui diu que el forat que va quedar a la caixa va deixar el poble de Falset sense cap altre concert destacat en els següents anys.
.gif)
.gif)
