Al Tall: l'hora de l'adéu

Vicent Torrent: "Si algun poble o algú ens proposa un bon comiat, ens hi apuntem"

| 24/10/2012 a les 15:01h

L'històric grup Al Tall va anunciar el 19 d'octubre la seva dissolució, posant així punt i final a 38 anys de trajectòria d'una formació fonamental en la música popular als Països Catalans. Del comiat, del futur i del passat, i també de la sèrie de litografies amb la partitura del "Tio Canya" que han fet recentment, en parlem amb un dels fundadors del grup, Vicent Torrent.



Per què heu decidit plegar ara?
VICENT TORRENT: Feia alguns anys que la idea ens anava fent voltes, que la mosca anava volant, per dir-ho així. Pel que fa a mi, al gener faré 68 anys, potser toca anar pensant en la jubilació… Hi ha hagut factors diferents, i hem pensat que era millor no esperar a veure com estarem d'aquí a uns anys; ara podia ser un bon moment per deixar-ho.
 
Celebrareu el comiat d'alguna manera?
V.T: Tenim algunes idees, però ara mateix no tenim cap projecte concretat. Estem oberts a tota mena de suggerències, i si veiem una idea que sigui bona i es pugui realitzar amb bones condicions en algun poble, estarem encantats d’apuntar-nos-hi. Si algú o algun poble ens crida, ho farem.

Quines reaccions heu rebut a l'anunci de dissolució del grup?
V.T: Vam fer la nota explicant-ho divendres i des del mateix moment no hem parat de tenir respostes i comentaris de gent que ens estima. El cap de setmana ha estat una allau de reaccions. Jo no m’ho pensava, que hi hauria aquesta reacció, sobretot a través de les xarxes socials. La veritat és que això ha fet que aquests dies estigui una mica sensible.

Recentment heu posat a la venda una sèrie limitada de litografies de la cançó "Tio Canya"...
V.T: Això va ser una idea de Sole Desfilis [mànager del grup i fotògrafa], que no para. Ella ens insistia que aquesta partitura ben ampliada i presentada pot tenir molt de valor per a molta gent, per la seva càrrega simbòlica. I la veritat és que s’està demanant força.

La Sole diu que va tenir la idea a Morella: que tot morellà té una foto de Morella a sa casa per lluny que visqui i que la litografia del "Tio Canya" pot fer aquest paper, el de dur el sentiment d'Al Tall a tot arreu.
V.T: Jo sóc mig morellà per la meva família. I efectivament, històricament molta de la gent de Morella que ha hagut de marxar a treballar a altres llocs ha volgut posar a casa seva una foto amb el perfil tan característic de la seva vila emmurallada. Sole tenia la idea que la partitura del “Tio Canya” tingui aquest sentit, que pugui penjar-se amb orgull a les parets de cada casa. I la veritat és que és una idea bonica.

Seguireu vinculats a la música?
V.T: Que seguirem lligats a la música és segur, però de maneres diferents. Manolo [Miralles], per exemple, té ganes de seguir tocant. Jo potser faré coses puntuals, però de seguir treballant als escenaris ja no en tinc ganes. De feina més musicològica o lligada a la música d'una o altra manera en seguirem fent, és clar. Saps què passa? Després de treballar tots aquests anys amb Al Tall, la sensació que tenim és que el treball que hem estat fent és tot just al principi. Hi ha un munt de coses que es poden fer. El que ja no tenia sentit era mantenir l'estructura de grup d'Al Tall.
 


Fotos: Vicent Torrent signant les litografies del "Tio Canya" (Soledad Desfilis) i imatge panoràmica de Morella, a la comarca dels Ports

Arxivat a: Enderrock