No vull parlar dels motius que penso que tant marginen aquesta manifestació tan arrelada i nostra, i no només per diferents sectors musicals, sinó també per la majoria d’institucions oficials. Ara només vull fer una reflexió sobre una dita popular: “El que res no costa, res no val”.
Seria fantàstic que les cantades fossin sempre en espais tancats, ben condicionats i de bona acústica. Però això tots sabem que no sempre és factible. Sovint les cantades són en places o platges on el xivarri fa difícil la bona acústica i on fins i tot els accessos són incòmodes.
El fet que la immensa majoria de cantades siguin gratuïtes no ajuda gens a millorar-ne la imatge ni a dignificar el gènere.
Sempre he pensat que la millor manera de valorar les cantades és que realment tinguin un valor, que el públic assistent hagi de pagar, encara que sigui d’una manera simbòlica. No cal posar una taquilla i fer pagar entrada perquè això implicaria unes despeses addicionals sovint complexes i cares, ni un preu massa elevat perquè els nostres grans, que són qui majoritàriament omplen les cantades, sovint no disposen d’una economia sobrada.
Una fórmula senzilla, que ja estan aplicant diverses organitzacions i pobles, és fer pagar la cadira i, amb aquest mateix import, fer-hi entrar el tast de cremat. Aquest import que podria ser de 2 o 3 euros tindria un efecte múltiple en la cantada. D’una banda faria de sedàs del públic que només hi va a passar l’estona o a beure cremat i a qui en realitat només interessa la part lúdica de l’acte. Això milloraria extraordinàriament l’acústica de la resta del públic interessat pel gènere. El mateix públic exigiria el respecte i silenci que es mereix tota manifestació cultural. El grup, en sentir-se més bé i sentir-se escoltat amb interès pel públic assistent, interpretaria i ajustaria millor el seu repertori. D’altra banda, l’import recaptat faria baixar les despeses de la festa, que en temps de crisi bona falta que ens fa, o es podria fer servir per afegir a la festa més actes o per apaivagar despeses dels organitzadors o fins i tot, per destinar-ho a beneficència.
Potser algunes de les cantades tindrien menys assistents, però també és cert que les grans cantades de referència com poden ser les de Calella, Palamós, Begur... amb el temps han assolit cotes espectaculars de públic fidel i expectant, i algunes amb uns preus de taquilla molt superiors als que esmento.
Estic convençut que d’aquesta manera el cant de taverna faria un pas endavant, no només de qualitat, que ja seria prou motiu, sinó de dignitat. Fins i tot potser arribaria el dia que en lloc de dir que anem a una cantada de cant de taverna diríem que anem a un ‘concert’ de cant de taverna. El que res no costa, res no val.
.gif)
.gif)
