Beirut

L’altre dia parlàvem d’Alger la blanca i ara toca parlar de Beirut. La setmana passada em van convidar a participar en el darrer debat del cicle “Connectats a l’amplificador”, sobre joves i música al món àrab, a l’IEMed. Es va projectar el segon capítol dedicat a la capital del Líban de la sèrie Next Music Station, dirigida per Fermin Muguruza i produïda per Al-Jazeera.

Com acostuma a passar, entre el públic hi havia passavolants tastaolletes i també bons coneixedors. Un jove estudiant d’àrab que havia viscut un temps a Beirut ens va convidar a descrobrir el web Pirate Beirut, un magnífic aparador per fer descobriments i endinsar-se en el variadíssim panorama de la música beirutina, de l’electrònica al folk i del rap al jazz oriental.
I també, arran de la complexa història d’aquesta ciutat al bell mig del món antic on s’amalgamen pobles, cultures i religions, i on malauradament han anat caient bombes amb certa freqüència, es va debatre una mica sobre qüestions interessants: La guerra és un estímul per a l’art? Els llocs on es produeixen conflictes d’identitat són els més fecunds per a la cultura?

La resposta a la primera pregunta no la tinc clara, però una repassada a les grans músiques urbanes forjades als segles IXI i XX ens fa respondre amb un sí rotund a la segona qüestió. Sense conflictes d’identitat no haguéssim tingut ni jazz, ni tango, ni flamenc, ni rebétiko, ni fado… ni sardanes!, tal com va documentar ja fa uns anys un equip de musicòlegs capitanejats per Jaume Ayats.

D’altra banda, el documental de Muguruza sobre Beirut em va impactar pels paisatges físics i humans que hi retratava: una ciutat de milió i mig d’habitants encaixonada entre un mar tranquil i muntanyes no gaire altes, joves universitaris que parlen francès i anglès, una llum primaveral com de sfumato renaixentista o d’anunci de cervesa… Si no fos per les bombes, aquest tros de paisatge de Beirut seria extraordinàriament semblant als que veiem cada dia a Barcelona. Però una de les assistents al debat va encarregar-se de recordar-nos que també hi ha altres beiruts...