Lax'n'Busto presentarà Tot és més senzill al festival Strenes de Girona el 12 d'abril, en un concert que es realitzarà a la Sala Monsalvatge de l'Auditori de Girona, després d'haver esgotat en pocs dies totes les entrades de la Sala de Cambra.
ENDERROCK: El vostre nou treball es dirà Tot és més senzill. Què fa les coses senzilles?
JESÚS ROVIRA: En primer lloc, dir-li "treball" no ens acaba d’agradar. La idea és fer el contrari de treballar, o més ben dit, no fer tot el negatiu que està associat a treballar. Per tant, hem volgut fer un gaudiment, un divertiment, i que puguem transmetre aquesta sensació de benestar.
PEMI ROVIROSA: Volem transmetre el que sentim ara mateix: noves ganes i noves il·lusions, energia positiva, i potser senzillesa... i saber que les coses poden no ser tan complicades.
EDR: Algú exerceix la tasca de productor?
J.R: Nosaltres mateixos, i la veritat és que no sabem per què. Suposo que volem demostrar-nos que tot i fer tants anys que estem junts, encara som capaços de negociar sense mitjancers.
P.R: Podríem dir que és una coproducció de tots els membres del grup, encara que si haguéssim de dir un "director" de la gravació, seria evidentment el Jesús, que està en plena forma pel que fa a les produccions i controla perfectament el seu estudi.
EDR: Quantes cançons heu preparat?
J.R: Força. De fet encara no en sabem quantes, perquè n’apareixen de noves cada dia. Jo crec que tirarem cap a la vintena, les gravarem totes o quasi totes i després en farem una tria.
P.R: Ara n'estem reballant unes quinze o setze de diferents membres, però el fet d'estar assajant i gaudint de tocar noves cançons ens motiva molt i fa que flueixin més idees constantment.
EDR: La vostra darrera referència discogràfica era Simfònic, però des del 2008 (Objectiu: la Lluna) que no publicàveu cançons noves. Per què?
J.R: Dir que ens hem fet grans seria una gran excusa, però la veritat és que tots fem altres coses que ens han engrescat més durant aquests anys que no pas fer cançons noves. Fer cançons és molt senzill a partir d’un moment màgic en què flueixen, però arribar a aquell moment fa mandra, por, angoixa... Tot són excuses, fins al dia en què la màgia et retroba i et recorda que tu et dediques a aquesta activitat precisament per moments així.
P.R: Des que en Salva va entrar al grup, érem molt conscients que havíem de passar per un procés llarg i complex, per aconseguir que la gent s'hi acostumés, és a dir, que es pogués reconèixer Lax'n'Busto amb la veu d'en Salva. Això ens va motivar molt durant ben bé quatre anys, en què hem tret al mercat quatre discos, i a més, en diferents formats musicals: dos discos d'estudi (un dels quals a Califòrnia) i dos en directe (un amb orquestra simfònica). Han estat uns projectes meravellosos amb els quals, deixant de banda el fet de tenir o no nou material amb la seva veu, ens ho hem passat d'allò més bé i hem après moltíssimes coses, a la vegada que ens han suposat un esforç important. Ara havíem de respirar una mica i agafar noves forces. Nosaltres mai no fem un disc fins que ens el creiem de veritat. No només les cançons, que és el més important, sinó fins que ens creiem a nosaltres mateixos creativament, musicalment i emocionalment parlant, amb totes les ganes i tota la seguretat del que estem a punt de fer. Per això hem estat aquests anys sense fer cap disc nou, per arribar a aquest moment renovats i amb totes les ganes.
EDR: Què respira el disc? Musicalment per on us passegeu?
J.R: Simplicitat, claredat, evitar el recargolament, dues guitarres millor que tres i una millor que dues... Però en el fons rock'n'roll i pop, com sempre.
P.R: Bé, resumint una mica podríem dir que tenim ganes de fer un disc amb una producció més senzilla i directa i cançons no tan carregades. Volem unes cançons més despullades i que respirin el que són quan les compons, que tinguin l'essència del començament, que siguin més humanes. Serà un disc menys rocker i més pop, però no per això amb menys canya. Som les mateixes persones, sempre serà Lax'n'Busto.
EDR: I què diuen les noves lletres?
J.R: Són lletres sense cap més aspiració que arribar al cor de les persones. No volem alliçonar, fer proeses malabars ni demostracions d’orgull... Només volem fer que tots plegats ens sentim feliços i tristos i alegres i tot allò que envolta la condició humana (que per altra banda tampoc caldria sobrevalorar).
P.R: Les lletres parlen de nosaltres, del nostre entorn, d'amor, de llibertat, de tu i de mi... Volem dir que viure la vida amb positivitat és la millor fórmula, que de vegades les coses no són tan complicades, que en el moment que ens ha tocat viure hem de tirar endavant amb optimisme i sobretot amb respecte i tolerància, amb enteniment. Parlen de noves il·lusions i esperança.
.gif)
