Hi haurà qui li recordarà Lax’n’Busto (a “Leggins vermells” o “Amic”) o referents de l'ska-reggae (“Maripau”), però el baixista Pol Villegas diu: “No tenim cap influència concreta, escoltem moltes músiques i no ens interessen tant els grups com la fusió d’estils: pop, rock, reggae... Ens agrada des de Txarango i Nyandú fins a Brighton 64”. El ‘flipat’ el defineixen com una actitud adolescent, tal com apunta el guitarrista Marc Fernández: “La cançó ‘Som com som’ vol dir que som com ens mostrem, com vivim la música i la vida. Qualsevol que es dediqui al món de les arts ha d’estar una mica ‘flipat’. Els nostres seguidors, si és que els agradem, també han de tenir un punt flipat”.
El cantant i guitarrista Dan Peralbo hi afegeix: “Els temes ‘Quan s’apaga la llum’ i ‘La ballarina’ són dues balades, però una és una història d’amor amb la qual es pot trobar gent de la nostra edat, i l’altra té un missatge molt més dur –la meva àvia estava malalta, i jo passava un moment sentimental una mica baix–. I totes dues són genials!”. I també són genials les respostes dels germans Suriñach, la del bateria Aniol sobre “Joan l’home estrany”: “Ens l’hem imaginat com el ‘friqui’ perfecte”. O la del teclista Artur sobre “Tot sempre és igual”: “No ens va l’electrònica, però vam introduir tot un seguit d’efectes amb el sintetitzador que enganxaven molt bé amb la cançó. No ens veiem poc originals, perquè som molt joves, tenim molt per aprendre i estem oberts a tot. El nostre futur musical l’acabem de començar i tot just s’està escrivint. Esperem que tingui moltes pàgines”.
.gif)
