Foto: Arxiu EnderrockENDERROCK: Per què heu ampliat l’oferta de concerts amb la incorporació d'un nou escenari, la Carpa Tio Canya?
EDR: En aquest sentit, hi ha un canvi de perfil dels grups que vénen a l’Acampada.
G.G: El país és plural, les tendències musicals de la gent també ho són, i volem que l'Acampada sigui un reflex del jovent català del moment. Joan Dausà i Blaumut són grups que a dia d’avui arrasen entre el la gent jove, i no per això no vol dir que no tinguin contingut polític, ni molt menys. Per exemple, Joan Dausà va ser al Concert per la Llibertat i s’ha manifestat políticament de manera molt contundent. Fa un estil musical que agrada i, sobretot, és un dels puntals de l’escena catalana actual. Porpostes com aquestes sovint no tenen els mateixos mitjans ni la mateixa repercussió que grups que, per exemple, toquin per tot l’Estat espanyol.
EDR: El festival està organitzat per les JERC, les joventuts d'un partit polític, i té una vocació de reivindicació política. Us heu trobat amb grups que, per aquestes circumstàncies, s'hagin fet enrere a l'hora de participar a l'Acampada?
G.G: Nosaltres no ens hi hem trobat estrictament, perquè l’Acampada ara per ara és el festival de música de casa més gran que hi ha a Catalunya. Per tant, els grups també tenen ganes de venir-hi a tocar. Si mirem el panorama de festivals del país, n’hi ha pocs que hagin aguantat gairebé vint anys ininterrompudament, programant música en català i amb els grups punters de casa. Els que han aguantat més són festivals amb capital estranger o que aposten per la música de fora, els de cartell internacional, etc. Avui, l’únic festival que queda que reforci, aposti i defensi la música en català és l’Acampada. Per tant els grups de casa també ho saben, ho reconeixen i tenen ganes de venir a tocar. A més, també hi ha bandes que no necessàriament són dels Països Catalans, com és el cas de Boikot i Reincidentes, però que tenen un clar contingut polítc, de reivindicació i transformació social.
EDR: Tot i l'augment de l'IVA al 21%, heu mantingut el preu de l'abonament. Per què?
G.G: El preu el vam abaixar, si no m’equivoco, fa dos anys, perquè enteníem que era un moment de crisi. Aquest any hem rebaixat el preu de l’entrada del dissabte. Paral·lelament a això, la resta de preus s’han mantingut. L’IVA cultural ha passat d’un 8% a un 21%, un augment absolutament brutal, de més del doble, un crim per a la cultura. La majoria de programadors, per no dir tots, han augmentat aquest IVA, perquè al final no és una cosa que serveixi per pagar les despeses del festival. Nosaltres hem pres aquesta decisió: hem mantingut el preu de les entrades, i per tant hem apujat el cost real que nosaltres tenim, i ho hem fet perquè la gent jove no hagi de pagar aquest IVA, perquè som molt conscients que la situació econòmica que estem vivint és molt i molt dolenta, i els que la vivim especialment som els joves.
EDR: El festival està organitzat per les JERC, les joventuts d'un partit polític, i té una vocació de reivindicació política. Us heu trobat amb grups que, per aquestes circumstàncies, s'hagin fet enrere a l'hora de participar a l'Acampada?
G.G: Nosaltres no ens hi hem trobat estrictament, perquè l’Acampada ara per ara és el festival de música de casa més gran que hi ha a Catalunya. Per tant, els grups també tenen ganes de venir-hi a tocar. Si mirem el panorama de festivals del país, n’hi ha pocs que hagin aguantat gairebé vint anys ininterrompudament, programant música en català i amb els grups punters de casa. Els que han aguantat més són festivals amb capital estranger o que aposten per la música de fora, els de cartell internacional, etc. Avui, l’únic festival que queda que reforci, aposti i defensi la música en català és l’Acampada. Per tant els grups de casa també ho saben, ho reconeixen i tenen ganes de venir a tocar. A més, també hi ha bandes que no necessàriament són dels Països Catalans, com és el cas de Boikot i Reincidentes, però que tenen un clar contingut polítc, de reivindicació i transformació social.
EDR: Tot i l'augment de l'IVA al 21%, heu mantingut el preu de l'abonament. Per què?
G.G: El preu el vam abaixar, si no m’equivoco, fa dos anys, perquè enteníem que era un moment de crisi. Aquest any hem rebaixat el preu de l’entrada del dissabte. Paral·lelament a això, la resta de preus s’han mantingut. L’IVA cultural ha passat d’un 8% a un 21%, un augment absolutament brutal, de més del doble, un crim per a la cultura. La majoria de programadors, per no dir tots, han augmentat aquest IVA, perquè al final no és una cosa que serveixi per pagar les despeses del festival. Nosaltres hem pres aquesta decisió: hem mantingut el preu de les entrades, i per tant hem apujat el cost real que nosaltres tenim, i ho hem fet perquè la gent jove no hagi de pagar aquest IVA, perquè som molt conscients que la situació econòmica que estem vivint és molt i molt dolenta, i els que la vivim especialment som els joves.
.gif)
