Àngels Ortiz Foto: Vanessa Arellano EDR: Àngels del zel (autoeditat) és el teu tercer disc. Què és que el caracteritza a diferència dels discos anteriors?
Àngels Ortiz: A La pell del violí (autoeditat, 2005) els textos eren de Miquel Martí i Pol, i aquesta vegada són meus. Amb relació a tots els treballs anteriors, és que aquest disc és tot rock. Jo tota la vida he fet rock, però a Hores velles (autoeditat, 1997) la maqueta era acústica.
EDR: De moment, el primer llançament ha estat una edició limitada. Finalment has escollit algun segell discogràfic, o serà autoeditat? Ja tens la data de llançament?
À.O: He decidit que a final de setembre ho he de tenir clar, però crec que serà autoeditat. El contacte que tingut amb algunes discogràfiques ha estat molt decebedor. No crec que siguin temps difícils per a l'autogestió, només que sobrecarregues l’artista. Has de fer moltes feines que no són les de l'artista, però té avantatges, com ara que no has de donar explicacions a ningú i que els beneficis són només per a tu. A més, ara tindré una persona que em gestionarà el management.
EDR: El disc porta per títol el teu nom. Àngels del zel és el teu treball més personal i intimista?
À.O: Jo penso que tots ho són, sempre parlo de la meva experiència. A La pell del violí (autoeditat, 2005), amb els poemes de Martí i Pol m’hi identifico molt. Quan musiques algú, els poemes formen part de tu.
EDR: A banda de música, a la posada a escena de les cançons també hi inclous dansa contemporània. De quina manera combines les dues arts?
À.O: La dansa demana molta preparació... Quan vam fer La pell del violí vaig afegir dansa als espectacles i el fet de fer un escalfament previ em va donar molta pau i tranquil·litat. Quan he d'afrontar un directe davant del públic, sense ballar estic més tensa. D'aquesta manera em vaig adonar que la dansa era un complement que em feia falta.
.gif)
