.jpg)
ENDERROCK: Heu explicat que en aquest disc gireu full i mireu endavant. Què deixeu enrere?
Lluís Gavaldà: Deixem enrere una dinàmica de dos anys llargs en què entorn d'Els Pets s'han celebrat tota mena d'aniversaris i homenatges que ens han fet sentir molt estimats. Ara teníem ganes de deixar de donar-nos copets a l’esquena i tornar a demostrar que som un grup de present, amb ganes de dir coses.
EDR: Dieu que amb L'àrea petita us heu reinventat sense perdre la vostra manera de fer. Què és el que heu fet ara que no havíeu fet mai?
L.G: Hem arrsicat més amb les sonoritats, incorporant instruments i arranjaments menys ortodoxos. Crec que en tot el disc es pot notar una sensació d’aventura i d’enjogassament, de provar noves maneres d’embolcallar la cançó intentant fugir dels clixés i les solucions fàcils.
EDR: L’àrea petita és la zona del terreny de joc on cal definir-se i no hi ha lloc per especular. També és el lloc on es concreten tots els èxits i fracassos. Us sentiu en una cruïlla especial?
L.G: Sí, per molts motius però principalment perquè creiem que ara toca demostrar que som capaços de continuar aquesta evolució musical que ens ha fet gaudir d’una bon salut artística malgrat els anys que portem i el desgast que aquesta longevitat suposa.
EDR: A l’hora de situar-vos en aquest espai concret del terreny de joc, per què vau decidir posar Refree a la producció?
L.G: En Raül és un home que t’exigeix i et motiva perquè té uns paràmetres molt clars de com s’han de fer les coses perquè surtin bé. Per altra banda té un element aventurer que ajuda molt a l’hora de treure’s les pors i els recels davant arranjaments poc ortodoxos. Té un talent descomunal, té la cançó al cap i la té molt clara. La seva generositat fa que el sentis com un membre més del grup durant tot l'enregistrament.
EDR: En alguns passatges el disc té un punt folk. Fins a quin punt ha influït el so dels grups punters d’ara en les noves cançons? Els més joves poden influir els més grans?
L.G: És clar que escolto, segueixo i admiro moltes bandes del nou pop fet en català. No me n’amago i tampoc vull ser d’aquells artistes que neguen qualsevol influència externa a l’hora de compondre. Tot el que escolto i m’agrada queda registrat i segurament influeix en el que em surt quan agafo una guitarra. És una cosa que espero que no em marxi mai, no vull acabar sent un d’aquells artistes que només escolten la seva pròpia música. Quin avorriment.
EDR: Dieu que amb L'àrea petita us heu reinventat sense perdre la vostra manera de fer. Què és el que heu fet ara que no havíeu fet mai?
L.G: Hem arrsicat més amb les sonoritats, incorporant instruments i arranjaments menys ortodoxos. Crec que en tot el disc es pot notar una sensació d’aventura i d’enjogassament, de provar noves maneres d’embolcallar la cançó intentant fugir dels clixés i les solucions fàcils.
EDR: L’àrea petita és la zona del terreny de joc on cal definir-se i no hi ha lloc per especular. També és el lloc on es concreten tots els èxits i fracassos. Us sentiu en una cruïlla especial?
L.G: Sí, per molts motius però principalment perquè creiem que ara toca demostrar que som capaços de continuar aquesta evolució musical que ens ha fet gaudir d’una bon salut artística malgrat els anys que portem i el desgast que aquesta longevitat suposa.
EDR: A l’hora de situar-vos en aquest espai concret del terreny de joc, per què vau decidir posar Refree a la producció?
L.G: En Raül és un home que t’exigeix i et motiva perquè té uns paràmetres molt clars de com s’han de fer les coses perquè surtin bé. Per altra banda té un element aventurer que ajuda molt a l’hora de treure’s les pors i els recels davant arranjaments poc ortodoxos. Té un talent descomunal, té la cançó al cap i la té molt clara. La seva generositat fa que el sentis com un membre més del grup durant tot l'enregistrament.
EDR: En alguns passatges el disc té un punt folk. Fins a quin punt ha influït el so dels grups punters d’ara en les noves cançons? Els més joves poden influir els més grans?
L.G: És clar que escolto, segueixo i admiro moltes bandes del nou pop fet en català. No me n’amago i tampoc vull ser d’aquells artistes que neguen qualsevol influència externa a l’hora de compondre. Tot el que escolto i m’agrada queda registrat i segurament influeix en el que em surt quan agafo una guitarra. És una cosa que espero que no em marxi mai, no vull acabar sent un d’aquells artistes que només escolten la seva pròpia música. Quin avorriment.
.gif)
