Maria del Mar Bonet: "El capdavanter d'un grup emblemàtic de la música catalana"
"Era una persona plena de vitalitat, la seva desaparició fa molt de mal perquè és una notícia que no t'esperes d'algú d'aquesta edat. Era la persona que liderava un grup emblemàtic de la música catalana, el capdavanter de la Dharma. Havíem tocat plegats en un parell de recitals, el darrer cop al Concert per la Llibertat el passat mes de juny. Sempre els he estimat i ens hem divertit molt musicalment. Del Josep me'n queda una imatge fantàstica."
Joan Reig: "El discurs modern de la tradició"
"Com a bateria m'hi havia fixat molt des que el vaig veure actuar per primer cop en un ball de quintos a Alcover. M'impressionava l'energia del rock'n'roll que tenien a dalt de l'escenari i totes les harmonies de la música mediterrània; era un discurs modern de la tradició. Ha estat un referent per a molts dels projectes en què he participat i en especial per a Mesclat. Era un poeta, un ideòleg, tenia discurs. En el seu moment tots li vam anar al darrere."
Francesc Ribera 'Titot': "Aquest és el rock dels Països Catalans"
Estic trist, crec. Dic crec perquè és d'aquelles coses que costen de creure, d'aquelles morts que costen de pair. Vaig ser seguidor de la Dharma des que era tan petit que m'hi havien d'acompanyar els meus pares. En vaig ser fervent seguidor molts anys i vaig rebre a Montblanc la notícia de la mort de l'Esteve. Era el poble on havien de tocar l'endemà de Cardedeu. Després, els atzars de la vida em van dur a compartir escenari i a conèixer-nos. Dels concerts del Mercat de les Flors del 1986, on van gravar "No volem ser", en recordo perfectament, si tanco els ulls, l'entonació dels poemes que anava deixant anar. O la seva proclama "aquest és el rock dels Països Catalans!" en un concert a Sant Andreu l'any 1984. Estic trist, crec. Encara no me'n faig pagues."
Xavi Sarrià: "Van obrir el camí"
"Si no hagués existit el discurs musical i polític de la Dharma, del qual el Josep era en gran part responsable, hauria estat molt difícil que grups com nosaltres haguéssim pogut avançar. Ells van ser pioners, van obrir el camí. La unió dels ritmes més nostres, de la música mediterrània, amb el rock, i també i sobretot amb el compromís polític ha estat una referència absoluta. Escoltar discos com Força Dharma és el que em va fer decidir que nosaltres havíem de seguir aquest camí."
Feliu Ventura: "Fidels als orígens en temps de renúncies"
"Els primers vinils de rock en català que hi va haver a casa van ser els de la Dharma. Han estat una referència quant a una manera de fer música, amb moltes pinzellades dels orígens i la tradició. Van fer rock sense renegar dels orígens, en un moment com el final dels setanta i els anys vuitanta, que foren un moment de renúncies. Es van mantenir fidels a les seves idees i la seva feina va servir per conscienciar aquelles generacions que després hem seguit el seu exemple."
Pol Fuentes (Rosa-Luxemburg): "Una mirada al rock progressiu"
"Vam participar al concert d'homenatge a la Dharma al Palau de la Música, tocant amb el grup la cançó 'Tramuntana' i jo tocant la guitarra amb 'Catalluna'. Sempre recordaré com dirigia la cançó només amb la mirada. Aquella mirada em va fer connectar per un moment amb una forma d'entendre la música que m'ha marcat molt: el rock progressiu dels anys setanta, de la que ells van ser uns pioners. Aquell concert amb la Dharma ha estat el millor concert de la meva vida".
Joan Reig: "El discurs modern de la tradició"
"Com a bateria m'hi havia fixat molt des que el vaig veure actuar per primer cop en un ball de quintos a Alcover. M'impressionava l'energia del rock'n'roll que tenien a dalt de l'escenari i totes les harmonies de la música mediterrània; era un discurs modern de la tradició. Ha estat un referent per a molts dels projectes en què he participat i en especial per a Mesclat. Era un poeta, un ideòleg, tenia discurs. En el seu moment tots li vam anar al darrere."
Francesc Ribera 'Titot': "Aquest és el rock dels Països Catalans"
Estic trist, crec. Dic crec perquè és d'aquelles coses que costen de creure, d'aquelles morts que costen de pair. Vaig ser seguidor de la Dharma des que era tan petit que m'hi havien d'acompanyar els meus pares. En vaig ser fervent seguidor molts anys i vaig rebre a Montblanc la notícia de la mort de l'Esteve. Era el poble on havien de tocar l'endemà de Cardedeu. Després, els atzars de la vida em van dur a compartir escenari i a conèixer-nos. Dels concerts del Mercat de les Flors del 1986, on van gravar "No volem ser", en recordo perfectament, si tanco els ulls, l'entonació dels poemes que anava deixant anar. O la seva proclama "aquest és el rock dels Països Catalans!" en un concert a Sant Andreu l'any 1984. Estic trist, crec. Encara no me'n faig pagues."
Xavi Sarrià: "Van obrir el camí"
"Si no hagués existit el discurs musical i polític de la Dharma, del qual el Josep era en gran part responsable, hauria estat molt difícil que grups com nosaltres haguéssim pogut avançar. Ells van ser pioners, van obrir el camí. La unió dels ritmes més nostres, de la música mediterrània, amb el rock, i també i sobretot amb el compromís polític ha estat una referència absoluta. Escoltar discos com Força Dharma és el que em va fer decidir que nosaltres havíem de seguir aquest camí."
Feliu Ventura: "Fidels als orígens en temps de renúncies"
"Els primers vinils de rock en català que hi va haver a casa van ser els de la Dharma. Han estat una referència quant a una manera de fer música, amb moltes pinzellades dels orígens i la tradició. Van fer rock sense renegar dels orígens, en un moment com el final dels setanta i els anys vuitanta, que foren un moment de renúncies. Es van mantenir fidels a les seves idees i la seva feina va servir per conscienciar aquelles generacions que després hem seguit el seu exemple."
Pol Fuentes (Rosa-Luxemburg): "Una mirada al rock progressiu"
"Vam participar al concert d'homenatge a la Dharma al Palau de la Música, tocant amb el grup la cançó 'Tramuntana' i jo tocant la guitarra amb 'Catalluna'. Sempre recordaré com dirigia la cançó només amb la mirada. Aquella mirada em va fer connectar per un moment amb una forma d'entendre la música que m'ha marcat molt: el rock progressiu dels anys setanta, de la que ells van ser uns pioners. Aquell concert amb la Dharma ha estat el millor concert de la meva vida".
.gif)
