La Pegatina: "Quan acabes de veure el documental et sents part de la família"

Adrià Salas: Es va començar a pensar fa un parell d’anys, sense data concreta de llançament. Ens feia il·lusió compilar un munt d’imatges noves i velles que teníem i explicar la nostra història als nostres seguidors, i també a la gent que ha sentit parlar de nosaltres però que no en sap res més que el nom.

EDR: Chobichoba ha estat el director de gran part dels vostres videoclips. Només ell podia dirigir La Pegatina (el documental)?

A.S: Evidentment, és una de les persones que més ens coneix com a grup i ha sabut traduir visualment el que som cadascú de nosaltres. Quan acabes de veure el documental et sents part de la família, i això és gràcies a com s’explica.

 
EDR: Durant dos anys us ha acompanyat un equip de gravació per elaborar el llargmetratge. És difícil conviure tant de temps amb una càmera enregistrant-vos minut a minut?

A.S: En realitat, tot i que hem anat gravant cosetes en dies separats, només hem tingut càmeres durant tres gires (a la Xina, en una gira europea i en una altra al País Basc), així que no ha estat complicat. Fins i tot és agraït perquè hi ha moments quotidians que no podries guardar de cap altra manera, perquè no acostumen a cabre dins la memòria.

EDR: Com heu encabit deu anys d’història del grup en 80 minuts ?

A.S: Podríem haver fet un documental d’hores i hores, amb tot el material que tenim, però ens hem decantat per una pel·lícula que sigui fàcil de veure i que deixi intuir l’espectador moltes de les coses. A més, hi ha moltes peces en clau d’humor, que fan que el docu passi volant.

EDR: L’essència de l'inici de La Pegatina segueix viva a dia d’avui?

A.S: L’essència és una cosa molt abstracta. Les il·lusions i les ganes del principi es van transformant en altres coses a mesura que agafes experiència. Segueix la proximitat amb el públic i les ganes de menjar-nos el món sent humils i treballadors.

EDR: Tomasín, amic de la banda al qual vau dedicar una cançó, és el narrador del documental. Per què?

A.S: Perquè era part important de l'inici i perquè ens l’estimem molt. És més, ja li vam fer una cançó al primer disc i és una de les icones de la primera època.

EDR: Quina és la fórmula perquè el mestissatge de La Pegatina hagi triomfat arreu del món?

A.S: Perquè és considerat música pop i, per tant, és un estil de pop diferent, animat, divertit i assolellat. I no triomfa pel fet de ser mestissatge, sinó perquè els directes que s’han exportat són potents i molt ben pensats.

EDR: El documental també es podrà veure a altres països?

A.S: En sortirà un DVD que sí que es comercialitzarà en altres països, ja que està subtitulat al català, castellà, anglès i francès. És una manera que la gent de fora ens pugui conèixer una mica més i d'emfatitzar el nostre projecte.

EDR: Deu anys, una carrera reeixida, un documental... I ara què? Quina és la propera fita del grup?

A.S: N’hi ha tantes! De moment, tenim per endavant una gira per l'Argentina i l'Uruguai d’aquí a tres setmanes. La nostra idea és universalitzar la nostra música i que aquesta aventura no pari de fer-nos viatjar i aprendre.