La llegenda maleïda de Desechables

| 25/10/2013 a les 13:50h

Recuperem aquest article publicat al Rebobinat del novembre del 2012, ara que seran protagonistes del documental que s'estrena dissabte 26 d'octubre al Festival In-Edit.
Desechables era un grup que ho tenia tot: tragèdia, luxúria, dolor, sexe, visceralitat, primitivisme, violència, erotisme, sadomasoquisme i rock’n’roll. Es va formar l’any 1981 al Baix Llobregat i va ser una banda condemnada a estar maleïda des de la seva fundació. Amants d’Iggy Pop i, sobretot, de
The Cramps, mostraven la seva cara més salvatge i visceral amb els crits i murmuris i l’actitud provocativa de la vocalista Tere González, la bateria sota mínims de Jordi Solà ‘Dei Pei’ i la guitarra sense domesticar de Miguel González ‘No’. Just abans d’anar a enregistrar el seu primer disc en directe a la sala Rock-Ola de Madrid, el 23 de desembre de 1983 el seu guitarrista va morir mentre atracava una joieria armat amb una pistola de joguina. El jaco és així. 
 
De tota manera, l’elapé Golpe tras golpe (Desechables, 1984) va sortir amb gravacions casolanes d’una gira per l’Estat francès i d’una festa de Radio 3 i amb un so brut, rudimentari i agressiu. Quan la banda es va reformar amb l’entrada de Marcelo ‘El Enano’ (germà d’en Pei), la sort no va millorar: el disc El buen servicio (3 Cipreses, 1985), enregistrat també en directe, va patir un problema de premsatge i el resultat sonor no s’assemblava ni per casualitat a la potència de la banda. Tot i això, el disc va passar a la història per la seva provocativa portada amb la Tere ensenyant els pits en una actitud submisa. A poc a poc el grup es va anar domesticant però sense perdre la visceralitat dels seus directes ni tampoc abandonar el costat més salvatge i perillós el rock’n’roll. Si intentaves saltar-te els límits vermells dels seus concerts, podies tornar tranquil·lament a casa amb la bota de la Tere marcada a la cara.
 
La banda es va desfer definitivament l’any 1988. Tere González ho va intentar de nou amb el grup Raiser i també va seguir una carrera com a model i actriu. Actualment treballa en un hospital de Barcelona. El Enano va continuar sense gaire sort en altres grups com El Enano y Sus Locas o El Enano y Los Miembros . La mala vida se’l va endur el 27 de desembre del 2010. Dei Pei segueix donant cops al tambor en diversos projectes musicals mentre viu apartat del món real i treballant per a la Fundació Josep M. Fericgla, dedicada a estudis sobre els estats de consciència, fent tallers pràctics d’integració vivencial i seminaris teòrics sobre els estats d’expansió de l’estat harmònic de l’ésser humà. Des de fa un temps un grup de joves que encara ni havien nascut quan Tere cantava “Golpe tras golpe” està realitzant un documental que recollirà la història de Desechables, anomenat El peor Dios. Tenen previst presentar-lo a final del 2013 coincidint amb el trentè aniversari de la mort del guitarrista Miguel González.
 
 
Desechables a la Sala KGB el 16 de març de 1987 Foto: Xavier Mercadé
Arxivat a: Rebobinat