“Uh! Oh! No tinc por!” va ser un èxit espectacular. Com t’ha condicionat a l’hora d’elaborar nou material per encàrrec del Súper 3?
Aquestes cançons són una eina per transmetre continguts i valors de manera lúdica, que arriba als nens directament. Des d’aquest punt de vista les sensacions són positives, perquè la valoració per part de les famílies del Súper 3 és molt bona. Abans de la Festa dels Súpers ja s’havien venut 30.000 còpies del disc, i volem pensar que estem recollint la confiança d’una tasca que estem fent des de fa uns quants anys. Evidentment, a l'hora de compondre també hi ha una pressió comercial, perquè no ens enganyem: si la cançó funciona el missatge es difon més ràpidament.
Quin és aquest missatge?
Aquesta vegada posem l’accent a no tenir por de les diferències. Vivim en una món en què socialment cada cop estem més homogeneïtzats. Una paraula que fem servir cada cop més habitualment és ‘friqui’: a tothom qui té un hobby una mica peculiar, uns costums diferents o vesteix d’una manera personal de seguida se li adjudica aquest adjectiu. Amb “Connectem” volem transmetre que no hem de jutjar la gent pel seu aspecte sinó que cal apropar-s'hi i connectar. És un missatge que es pot entendre des de molts punts de vista: des de la necessitat de connectar i conèixer altres cultures, per exemple.
Darrerament hem sentit en boca d’alguns polítics acusacions a espais com l’Info-K o la mateixa Festa dels Súpers d’"adoctrinar" els nens catalans en l’independentisme. Com ho veus?
Són acusacions interessades que m’emprenyen i em fan rebel·lar-me. A la Festa dels Súpers hi ha una pila d’entitats i tothom qui vulgui pot prendre'n part, i en tot l’espectacle no es va adoctrinar ningú. No hi ha cap cançó del Súper 3 que adoctrini. Es transmeten valors que disten molt de la política: que els nens tinguin un una alimentació sana, que aprenguin a cuinar, que siguin creatius, que valorin la feina que fan els seus avis... Aquestes acusacions estan fora de lloc i són una manipulació més. A alguna gent li fan por les coses que tenen èxit i que ens identifiquen amb uns valors comuns com a poble.
Hi ha un tòpic que diu que els nens són el públic més exigent. És cert?
L’apropament dels infants a la música és ingenu al principi, però arriba un moment en què s'adonen que la música que estan escoltant està feta per a nens, i a partir d’aquí busquen projectar-se en el que escolten els germans i cosins més grans. L’aposta del Súper 3 va ser incidir en aquest moment. A partir de llavors el nen ja és una mica més exigent. Hi ha qui pensa que amb la cançó infantil val tot, i no és això. Les cançons del Súper 3 han de tenir el nivell d’altres produccions que el nen pugui escoltar a l’equip de música del seu germà, a la televisió o als videojocs.
Quin és aquest missatge?
Aquesta vegada posem l’accent a no tenir por de les diferències. Vivim en una món en què socialment cada cop estem més homogeneïtzats. Una paraula que fem servir cada cop més habitualment és ‘friqui’: a tothom qui té un hobby una mica peculiar, uns costums diferents o vesteix d’una manera personal de seguida se li adjudica aquest adjectiu. Amb “Connectem” volem transmetre que no hem de jutjar la gent pel seu aspecte sinó que cal apropar-s'hi i connectar. És un missatge que es pot entendre des de molts punts de vista: des de la necessitat de connectar i conèixer altres cultures, per exemple.
Darrerament hem sentit en boca d’alguns polítics acusacions a espais com l’Info-K o la mateixa Festa dels Súpers d’"adoctrinar" els nens catalans en l’independentisme. Com ho veus?
Són acusacions interessades que m’emprenyen i em fan rebel·lar-me. A la Festa dels Súpers hi ha una pila d’entitats i tothom qui vulgui pot prendre'n part, i en tot l’espectacle no es va adoctrinar ningú. No hi ha cap cançó del Súper 3 que adoctrini. Es transmeten valors que disten molt de la política: que els nens tinguin un una alimentació sana, que aprenguin a cuinar, que siguin creatius, que valorin la feina que fan els seus avis... Aquestes acusacions estan fora de lloc i són una manipulació més. A alguna gent li fan por les coses que tenen èxit i que ens identifiquen amb uns valors comuns com a poble.
Hi ha un tòpic que diu que els nens són el públic més exigent. És cert?
L’apropament dels infants a la música és ingenu al principi, però arriba un moment en què s'adonen que la música que estan escoltant està feta per a nens, i a partir d’aquí busquen projectar-se en el que escolten els germans i cosins més grans. L’aposta del Súper 3 va ser incidir en aquest moment. A partir de llavors el nen ja és una mica més exigent. Hi ha qui pensa que amb la cançó infantil val tot, i no és això. Les cançons del Súper 3 han de tenir el nivell d’altres produccions que el nen pugui escoltar a l’equip de música del seu germà, a la televisió o als videojocs.
.gif)
