Núria Cortell Foto: Arxiu Sona 9 ENDERROCK: Què és el que et va portar a emprendre aquest projecte musical?
Núria Cortell: Algunes dificultats s’oposaven al fet que jo formés part d’un grup. Jo sentia molt fort el que volia fer, i només necessitava creure en mi i en les meves cançons. Així que vaig donar forma a tot plegat per començar a donar-me a conèixer. Vaig començar a fer alguns concerts en solitari, jo i la guitarra, però tot i així, necessitava quelcom més sòlid, una bona gravació que potenciés les cançons.
EDR: Has gravat el disc a Bird With Vertigo Studio. Què destacaríes de l’estudi de gravació i de la feina del músic i productor Roger Gascon?
N.C: Des del primer moment que m'hi vaig reunir, en Roger s'hi va prestar al cent per cent. Em va escoltar, em va preguntar què volia i ho va encarar tot plegat de manera molt entregada. Em va ajudar a polir les cançons, captant i conservant l’essència, i va aportar la instrumentació completa. Així doncs, el que destacaria de tot plegat és la familiaritat, facilitat, entrega i dedicació.
EDR: Com definiries El dia aviat comença (autoeditat) en conjunt?
N.C: El disc és un recorregut de reflexions per diferents aspectes de la vida, d’experiències, sentiments i emocions. Les lletres es basen en la vivència de diferents situacions, i el seu aprenentatge en la reflexió de vides i maneres de viure, un cant a sentiments com l’amor, l’alegria i la llibertat, per finalment poder sentir despertar a dins nostre les ganes de viure, com un nou dia que comença.
EDR: En general et mous en el pop-folk, però la cançó “Amagat” s’acosta una mica a la rumba. Què en penses?
N.C: Exacte. Les meves influències són molt variades, però vaig veure que les cançons que feia jo eren totes força semblants. "Amagat" és un tema amb el qual vaig voler experimentar amb tots aquests ritmes que m’agraden i sortir una mica del que faig normalment. De fet, dels temes que estic component últimament també n’hi ha algun altre que s’escapa d’aquest pop-folk.
EDR: “No ens rendirem” és el tema més llarg del disc. Podríem considerar-lo una declaració de principis a mode d’himne?
N.C: Sí, la cançó recorre des dels moments més crus fins a aquells en què t’alliberes de tot i sents la plenitud. En els moments en què sembla que les coses més petites no rutllen, el sentiment de lluita és el que ajuda a tirar endavant, a no rendir-se, per finalment veure que tot té sentit, que tot està bé tal com està.
.gif)
