"La performance no és una representació, és una situació", afirma Andreu Rifé. Aclareix que no estarà fent cap paper dramàtic: "De fet jo estaré desitjant que s'acabi, perquè està previst que caigui quan es desfaci el gel". L'acció convida els espectadors a visitar-lo, a interactuar amb ell i a participar de l'acció a través de les xarxes socials.
La cita començarà divendres 28 a les 11 del matí i s'allargarà tot el dia amb l'Arts Santa Mònica obert fins a les 21 h. Un cop tancat el recinte, l'artista continuarà a dins i se'l podrà veure en una pantalla que dóna a la Rambla de Barcelona (i per streaming al web de l'Arts Santa Mònica) fins a les 11 del matí del dissabte, que es tornarà a obrir al públic. Es podran fer fotografies, penjar-les al compte d'Instagram #andreurifegel i fer-les circular per les xarxes socials, ja que Rifé tindrà un mòbil per poder-se comunicar des de dalt del bloc de gel.
Després de tres discos al mercat, Terrós (DiscMedi, 2008), Roba'm la cartera (autoeditat, 2010) i Ping pong (DiscMedi, 2012), i havent estat en contacte amb el performer Òscar Abril a Sabadell, fa just un mes i mig Andreu Rifé va decidir engrescar-se en aquest nou camp artístic, amb la idea de qüestionar-se la cosa efímera de la fama. La situació constarà de només tres elements: un bloc de gel, una cadira a sobre, i assegut a la cadira l'artista, que notarà com es va desfent el gel amb el pas del temps i els flaixos de les fotos dels assistents.
La inspiració li va venir després d'assistir a una exposició de Chema Madoz (poeta visual que havia treballat amb Joan Brossa), a la Pedrera. Això i també un somni que té de manera recurrent, en què està tocant davant un auditori buit: "He sentit en la pròpia pell que tot el que puja té una baixada semblant. És la diferència entre escalfar una cosa a foc lent o escalfar-la al microones, que es refreda igual de ràpid".
En paraules de Rifé ahir a la roda de premsa al restaurant 7 Portes de Barcelona: "Vull reflectir la fotografia que cristal·litza el meu moment vital actual, d'una manera honesta i sincera". La imatge que es reflectirà al claustre serà de glamur (càtering, flaixos, entrevistes...), i alhora serà del tot efímera, com el moment per on passa ell després del fenomen de la sèrie Polseres vermelles, que ha viscut com a actor i com a autor de la cançó "Fil de llum", que encara fa que el cridin dels diversos llocs del món on la sèrie es projecta amb les cançons originals (arreu excepte als Estats Units).
Andreu Rifé està sempre molt actiu i amb mil fronts oberts, des que va començar al costat d'aquella primera companyia d'Albert Espinosa, una colla d'enginyers, arquitectes i aparelladors que van decidir passar-se al món de la faràndula. Del 13 de desembre al 12 de gener serà un dels actors a l'obra 1984 de George Orwell que arriba a l'Almeria Teatre, i alhora està preparant un recull de cançons que cap a la primavera veuran la llum, després de dotze anys dedicat a la música i buscant un llenguatge i una veu pròpia com a artista.
A la roda de premsa, Manuel Guerrero, responsable de l'Arts Santa Mònica, va admirar de Rifé: "És un intrús en el món de la performance, però en art hi ha una part de buscar territoris inexplorats i ell pren el risc i d'una manera nua. L'únic que vam estar discutint va ser quina mena de cadira havia de ser (Un tron? Una cadira d'església?), i es va resoldre amb la cadira Toledo de Jorge Pensi". El dissenyador va afrimar que va cedir la cadira perquè li va agradar la humilitat amb què se li va acostar l'actor. De fet, va explicar una experiència única en aquest sentit que el va fer adonar de la importància d'aquest tarannà: Quan era jove, Jorge Pensi va respondre una entrevista per a una revista índia amb frases curtes. La revista va reproduir literalment les respostes, deixant en blanc tot l'espai que esperaven omplir i que no van omplir; una lliçó que sempre ha recordat.
.gif)
