Els cinc finalistes del Terra i Cultura 2014

Judit Neddermann, Tomàs de los Santos & Borja Penalba, Guiem Soldevila, Ca Vell i Sis Veus per al Poeta, els autors dels millors poemes musicats del certamen

| 11/11/2014 a les 12:48h

Terra i cultura Foto: Xavier Mercadé

Enguany hi ha xifra rècord: 468 poemes musicats en català a càrrec d’una vuitantena d’artistes han optat al premi Terra i Cultura 2014, impulsat pel Celler Vall Llach. Finalment, el jurat ha decidit que els cinc intèrprets finalistes al Premi Miquel Martí i Pol són: "El fugitiu", de Miquel Martí i Pol, per Judit Neddermann; "La casa de la música vora el mar", de Vicent Andrés Estellés, per Tomàs de los Santos i Borja Penalba; "A la vora de la mar", de Salvador Espriu, per Guiem Soldevila; "Cançó inexorable", de Josep Carner, per Ca Vell, i "Cançó de la rosa de paper", de Vicent Andrés Estellés, per Sis Veus per al Poeta, que inclou les cantants i músics Eva DéniaLola LedesmaMaria Amparo Hurtado, Mertxe Martínez, Patxi Ferrer i Sílvia Ampolla. Dimarts 18 de novembre a les 12 del migdia s'anunciarà el guanyador en un acte a la seu de la SGAE a Barcelona (obert al públic amb aforament limitat). Mentrestant, pots escoltar les cinc cançons finalistes.
El rànquing de poetes musicats l’encapçalen Vicent Andrés Estellés (45 cançons) –coincidint amb l’Any Estellés, 2013–, Joan Salvat Papasseit (42), Joan Pere Cerdà (29), Miquel Martí i Pol (19), Josep Carner (19), Enric Casasses (19), Gerard Horta (19), Salvador Espriu (16), Meritxell Cucurella-Jorba (15) i Bartomeu Rosselló Pòrcel (12). Entre els 19 poemes  que van ser seleccionats a la VII edició del certamen, ara ja se sap quines són les 5 propostes finalistes. 

"El fugitiu", de Miquel Martí i Pol, per Judit Neddermann :
La jove compositora de Vilassar de Mar fa la seva pròpia lectura d’“El fugitiu”: “Vaig connectar molt amb la sensació que transmet; algú que crida silenciosament des de la desesperació. Vaig fer la cançó inspirant-me en els vagabunds de les ciutats, que viuen una realitat paral·lela. Un cop feta em vaig adonar que aquesta també era el neguit humà que tots tenim”. 



"La casa de la música vora el mar", de Vicent Andrés Estellés, per Tomàs de los Santos i Borja Penalba:
El poema pertany a Odes temporals , un poemari d'Estellés. De los Santos el va trobar al llibre Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló , de la seva amiga Pepa Àlvarez Ten. “És molt emocionant llegir-ho per primera vegada. És una mena de descobriment esglaonat de l’amor total. Tenia la música darrere els versos i vam traure-la amb el Borja , tot intentant respectar l’emoció del poeta. Borja Penalba va aconseguir donar-li eixa emoció amb un arranjament bàsicament de piano i cordes. La cançó va pujant en intensitat fins al punt final on cau i torna a començar”, afirma Tomàs de los Santos.

 


"A la vora de la mar", de Salvador Espriu, per  Guiem Soldevila:

El músic menorquí ha versionat el poeta d’Arenys de Mar, amb un poema que pertany a Cementiri de Sinera  (La Sirena, 1946) . “Estava gravant el meu darrer disc,  Amoramort (Blau/Discmedi, 2014), basat sobretot en poemes musicats de diferents autors, i tot coincidint amb l’Any Espriu (2013), vaig decidir intentar musicar-ne un de seu, amb tot el respecte que l’obra em mereix. La vaig gravar pràcticament el mateix dia que la vaig compondre, cosa que va aportar un component més directe i fresc al resultat final. D’Espriu, n'admir la seva capacitat de fusionar precisió i complexitat. I, com tots els bons poetes, il·lumina la fosca.” 



"Cançó inexorable", de Josep Carner, per Ca Vell:
Aquest poema va començar dient-se simplement “Cançó” quan Josep Carner el va publicar a La Revista núm. 3, l’any 1917. Va ser en posteriors antologies que apareixeria com a “Cançó inexorable”. Marc Puntunet explica com es va trobar amb el poema: “Vaig descobrir l’escrit preparant Decadents  (el darrer projecte de Ca Vell ), durant el treball de recerca d’autors catalans que haguessin flirtejat amb el moviment decadentista o simbolista. Va ser amor a primera lectura, que en dic jo”.



"Cançó de la rosa de paper", de Vicent Andrés Estellés, per Sis Veus per al Poeta:
El poema pertany al llibre Taula parada (Obra Completa, Volum 4) i és un homenatge del poeta de Burjassot a José Martí. Explica Eva Dènia , la veu cabdal de les Sis Veus per al Poeta : “És un poema molt conegut, gràcies en bona part a la musicació que en va fer Miquel Gil , que no és l’única (dins aquest mateix certamen, Uat Boada  hi va quedar finalista a la IV edició). Per al nostre projecte Sis veus per al Poeta: Homenatge a Estellés  hem volgut fer la nostra versió. És un poema tendre i combatiu, i amb una ironia molt fina”.

Arxivat a: Enderrock