.jpg)
Quico Pi de la Serra Foto: Juan Miguel MoralesQue el més veterà dels Setze Jutges en actiu és una de les figures essencials de la Nova Cançó i referent de la música moderna del nostre país no té motiu de rèplica. Josep Maria Espinàs va escriure l'obra biogràfica 'Pi de la Serra' (Júcar, 1974), i també consta en diverses referències col·lectives com ara 'Tretze que canten' (Mediterrània, 1982), de Joan Ramon Mainat, i la crònica de Joaquim Vilarnau 'Trencant el silenci. Els recitals de la Transició' (Mina Editorial, 2006).
La vida de Pi de la Serra (Barcelona, 1942) dóna per a molts llibres, però aquest recull tot el que ell destaca i, amb el seu estil, enfonsa ‘a tota vela’. Es nota a cada resposta a l’entrevista de Crimi (saberudament autoreferencial), des de la introducció més curiosa que pugui haver tingut una biografia fins al desenvolupament del qüestionari. Pi de la Serra és un personatge que trenca amb tot. Ho va fer amb el destí que tenia a la indústria tèxtil familiar i també fugint d’estudi arreu, del Liceu Francès a la malentesa ‘escola’ de la Nova Cançó.
Com explica: “La gent t’aplaudia només pel fet de cantar en català, no pel que deies o pel que tocaves (...) Si falles i la gent es solidaritza amb tu, l’has cagada (...) La Nova Cançó no és un gènere (...) només pel fet que es parli o es canti en català no vol dir que sigui interessant i bé cal veure què es diu”. I Pi de la Serra ha dit molt i molt bé, perquè és lliure i no té pèls a la llengua ni al cul; tal com s’explica a l’anècdota amb Manuel Vázquez Montalbán sobre el cul de la portada del llibre, que és la del disc Pijama de saliva (Edigsa, 1982). El cantautor barceloní ha vist en concerts “ràfegues de metralleta, bufetades i hòsties de tot tipus”, però també ha conviscut i estimat persones interessants i normals (“Ser normal no és fàcil. Això ho dic sovint, però la gent no ho enganxa”), com li agraden José Afons, Pablo Milanés, Pete Seeger, Joan Manuel Serrat o Ovidi Montllor.
Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, una hagiografia és la "biografia d'un sant o una santa". Alejandro Crimi reivindica una canonització literària de Pi de la Serra, un retrat beatífic que ens endinsa a una nova òptica de la vida agitada d'un cantautor pletòric i sense embuts. El dimarts 9 de desembre tindrà lloc la presentació del llibre a la Nau Comanegra (Consell de Cent, 159) a les 19 h. Hi assistiran Quico Pi de la Serra, juntament amb l'Alejandro Crimi i l'editor Julià Guillamon. Per concloure l'acte, l'artista interpretarà algunes de les seves cançons acompanyat d'Amadeu Casas a la guitarra i Pau Cumellas a l'harmònica.
.gif)
.gif)
