Els pilars d'El Pastor Elèctric són la denominació d'origen, música feta a casa, però amb la influència de les bandes que als anys setanta combinaven funk i política: Funkadelic, Herbie Hancock, The Spinners o l’Orquestra Mirasol, i fins i tot la ironia de Steely Dan.
De mica en mica aniran presentant el nou so de la banda amb l'eclecticisme per bandera. A la cançó "El tall" que estrenem avui a Enderrock.cat, mostren la seva part més funk i independentista, on l'humor està a l'ordre del dia.
El cantautor Jordi Calvet es retroba amb Oriol Pujol (piano), Jordi Sànchez (baix) i Eduard Cervera (bateria). Junts havien format part del grup ((( j ))) i ara potencien l'humor d'aquell projecte en la seva refundació com a El Pastor Elèctric. D'aquells temps també en recuperen la part més poètica, i és que al nou disc tenen la col·laboració de Núria Martínez-Vernis i un poema musicat de Max Besora (“Dedins”).