Copa Lotus Foto: Arxiu Copa LotusEls vilanovins justifiquen així la tria del títol: "És una vella tradició del Carnaval vilanoví un pèl desconeguda a l’exterior. Té una sonoritat molt èpica i total... El Moixó Foguer és un home despullat, empastifat de mel i cobert de plomes. Aquest contrast sempre ens ha fet gràcia i creiem que té certa relació amb les històries que passen al disc".
Consoliden el so pop, country i folk d'aires anglosaxons, present en les cançons que estrenem a EDR. "La faula del llop" comença a capel·la amb l'udol dels llops, acompanyats a mesura que avança la cançó de 'rítmes feréstecs':
Copa Lotus asseguren que han trobat el so que buscaven, i en part gràcies a la feina de Ken Stringfellow: "Ens ha ajudat a fer un pas més en la manera d’afrontar les cançons i a explorar el nostre so. Al principi se’ns feia estrany que algú a qui admirem i hem seguit s’impliqués tan personalment amb les nostres cançons... però un cop ens posàvem a tocar tot rodava", valoren els vilanovins. Stringfellow els va aconsellar que havien d'assolir la mateixa intensitat i actitud dels directes i per això van tocar tots alhora a la gravació.
A El moixó foguer recuperen cançons del principi, com ara "Els títols de crèdit", que a hores d'ara ja ha esdevingut tot un himne de la banda i que van defensar en el seu pas pel Sona 9. "Segurament és la cançó amb què tots quatre ens sentim més identificats, perquè defineix molt bé el que ens agrada fer. Fins ara sempre hem tancat els concerts amb aquesta cançó, i ara li tocava anar la primera de totes."
A El moixó foguer recuperen cançons del principi, com ara "Els títols de crèdit", que a hores d'ara ja ha esdevingut tot un himne de la banda i que van defensar en el seu pas pel Sona 9. "Segurament és la cançó amb què tots quatre ens sentim més identificats, perquè defineix molt bé el que ens agrada fer. Fins ara sempre hem tancat els concerts amb aquesta cançó, i ara li tocava anar la primera de totes."
Els vilanovins diuen que va néixer "xiulant a casa, en pijama", i afegeixen: "quasi com tot el disc". Tot i que la seva sonoritat sovint s'associa a la música anglesa i que es fa a l'altra banda de l'oceà, també tenen una orella posada a casa: "Les influències no les podem dissimular pas, però no hem volgut fer un disc de manual. Segurament que la música d’arrel americana és la que més ens ha marcat... però també el pop anglosaxó i la tradició de la nova cançó feta a casa. En el fons hem fet un disc de pop sense més pretencions, a la recerca i captura de melodies i tornades com s’ha fet tota la vida".
.gif)
.png)
