Habitacle (Encomi del progrés)

A velocitat pixelada,
passe les hores mortes
davant de la pantalla.
Conversa interactiva
que m’apropa electrònicament a tu.
Dreceres que enllacen a llocs inventats.
Ànimes atrapades en la xarxa.
Em parles. Et somric,
m’enutge o et faig burleta.
A un sol clic,
qualsevol sentiment
ens és prou aclaridor.
Em convides a entrar
per la teua finestra.
La teua imatge entretallada.
És a mi a qui somrius?
Ets tu qui s’amaga
sota aquell nom fals?
Qui cau per la banda ampla
i torna a aparèixer digitalment?

En aquest món,
en aquest cabdell
de fórmules i contrasenyes,
guarde comprimits
els secrets més remots.
Cada nit, quan tanque,
torne al meu món virtual.
Amb el suport de: