Al galop del temps
esquinces capvespres,
inventes dreceres,
repiques i empentes.
Mediterrània ets tu,
de barrancs sense aigua
i mots d’aquarel·la,
de fang i terrissa
d’història profunda,
de cants a l’albada.
De renou i brogit
amb ressò de campanes
que desperten contrades,
de rails de caoba
que em desplacen, sense remei,
al llarg de les teues venes.