Germà

Nâzim Hikmet
Com l’escorpí, germà,
ets com l’escorpí una nit d’espant.
Com el pardal, germà,
ets com el pardal
amb les seves menudes inquietuds.
Com el musclo, germà,
ets com el musclo,
clos i tranquil.
Ah!, ets terrible, germà,
com la boca d’un volcà apagat.
I no ets un, ai las,
no ets cinc:
ets milions,
ets com el be, germà.

Quan el botxí, vestit amb la teva pell,
quan el botxí aixeca el bastó,
t’afanyes per tornar al ramat
i vas cap a l’escorxador
corrent, quasi orgullós.

Ets la més estranya de les criatures, al capdavall.
Més estranya que el peix que viu al mar
sense saber que hi ha un mar.
I si hi ha tanta misèria damunt la terra
és gràcies a tu, germà.
Si som tirotejats, si som esgotats,
si ens espellen fins a fer-nos sang,
si ens espremen com raïm per extreure’ns el vi,
m’atreviré a dir que és per culpa teva?
Oh, no!
No... Però alguna cosa hi tens a veure, germà.
Amb el suport de: