El discurs del diable

Jacques Brel
Un dia,
un dia el diable va venir a la terra
Un dia el diable va venir a la terra
per vigilar els seus interessos
Ho va veure tot, el diable
I després d’haver-ho vist tot
després d’haver-ho escoltat tot
va tornar allà baix, a casa seva
I allà baix va oferir un gran banquet.
En acabar el banquet el diable s’aixecà
i va pronunciar un discurs:

Va bé
Encara hi ha a tot arreu
focs que il•luminen la terra
va bé
els homes es prenen per déus
llançant-se joguines de guerra
va bé
També hi ha trens que descarrilen
perquè xicots plens d’ideals
posen bombes a les vies
i això fa morts originals
això fa morts sens confessió
i confessions sens remissió
va bé

Res no es ven i tot es compra
l’honor, i també la santedat
va bé
el mínim Estat es transforma
en societat empresarial
va bé
Els grans s’arrenquen els bitllets
i es barallen com infants
Europa interpreta Molière
contenta amb el seu rol d’Avar
Això fa morts d’inanició
i ‘inaniciona’ les nacions
va bé

Tothom roman indiferent
i viu amb els ulls entelats
va bé
ningú no canta pels carrers
i el cel és gris a les ciutats
va bé
Tracten de boig el valent
i els poetes de penjats
i als diaris d’Orient i Occident,
cada porc hi té un retrat
Això al bon home li fa mal
però fa riure l’animal
va bé, va bé, va bé, va bé!
Amb el suport de: