Si no fores (no amb mi)

Si no fores no amb mi no em vindria el vent fresc
d’una nit compartida molt arran de la mar,
ni un passeig sense rumb, ni un bar sols per als dos,
ni un món que es resumeix amb notes de petons.

Ni un raconet secret de jocs per als infants,
ni el teu somriure murri, ni sucre, ni mel.

Si no fores no amb mi no hi hauria cap vers
perquè el trist batec del temps seria per palpar
la pell fresca de tu, per barrejar la carn,
per clavar-nos les ungles, per confondre els alès.

Per descobrir misteris just darrere dels mots
dits amb cos de murmuri en ser que siga fosc.

Si no fores no amb mi no tindria parets
d’un vell pis en la penombra mirant-me amb gest estrany...

Ni sabatilles quietes als peus del sofà,
ni pols damunt dels mobles, ni el neguit intens
d’escriure la batalla de les nostres pors
lluitant contra la màgia dels sense horitzons.
Amb el suport de: