Carta a Clàudia
Si et dic això que et dic i t’ho llegeixes
tremolaràs com un flam o una fulla
o una bombeta una nit de tempesta,
t’assaltaran ninots amb llençols blancs
que rascaran amb ungles de dimoni
els envans del teu cau fortificat,
els notaràs les passes acostar-se
pel passadís del pànic, passaràs
deu mil baldons i posaràs l’esquena
contra la porta per poder salvar-te.
Ho sé perquè mentre em faig el poeta
ple d’armadures i paraules i màscares
penso en el món segur de ser només
la pell que et toca tota, mans que et dansen
damunt del llit ferotgement enceses,
els llavis que et xarrupen els gemecs,
i em sorprenc jo mateix a la finestra
amb ulls d’adolescent inexpertíssim
mirant amb èxtasi un ocell salvatge
que està volant qui sap si massa a prop.
tremolaràs com un flam o una fulla
o una bombeta una nit de tempesta,
t’assaltaran ninots amb llençols blancs
que rascaran amb ungles de dimoni
els envans del teu cau fortificat,
els notaràs les passes acostar-se
pel passadís del pànic, passaràs
deu mil baldons i posaràs l’esquena
contra la porta per poder salvar-te.
Ho sé perquè mentre em faig el poeta
ple d’armadures i paraules i màscares
penso en el món segur de ser només
la pell que et toca tota, mans que et dansen
damunt del llit ferotgement enceses,
els llavis que et xarrupen els gemecs,
i em sorprenc jo mateix a la finestra
amb ulls d’adolescent inexpertíssim
mirant amb èxtasi un ocell salvatge
que està volant qui sap si massa a prop.
