Donem la cara
D’allà on el pou es queda sense llum,
d’allà on mor el verdet i l’esperança,
d’allà arranquem i ens enfilem amunt,
com el xiprer, que es torna mig espasa.
Per deixar el cel amb un solc ben profund,
i ja tenim l’espai per fer la passa,
ser el centpeus a qui no espanta el fum,
trobar el goig en cada pedra amarga,
i escaparem de caure dins l’embut,
i serà dolç, el viure i la batalla,
un salt de plens d’un dia de Patum,
o aquell poblet calmós de matinada,
o el nen que riu si li fas un ensurt,
o tot allò que ens queda a la recambra
si no pleguem i aspirem al futur.
Que serà pa que sucarem al suc
del fruit més amorós, que el món no ens mata
ni que ens vinguin de cop deu mil dilluns,
que encara no ens rendim, donem la cara.
d’allà on mor el verdet i l’esperança,
d’allà arranquem i ens enfilem amunt,
com el xiprer, que es torna mig espasa.
Per deixar el cel amb un solc ben profund,
i ja tenim l’espai per fer la passa,
ser el centpeus a qui no espanta el fum,
trobar el goig en cada pedra amarga,
i escaparem de caure dins l’embut,
i serà dolç, el viure i la batalla,
un salt de plens d’un dia de Patum,
o aquell poblet calmós de matinada,
o el nen que riu si li fas un ensurt,
o tot allò que ens queda a la recambra
si no pleguem i aspirem al futur.
Que serà pa que sucarem al suc
del fruit més amorós, que el món no ens mata
ni que ens vinguin de cop deu mil dilluns,
que encara no ens rendim, donem la cara.
