El menjador és l’espectacle
del Dionís que invocàrem
de nit, ahir.
El vi calent dormiteja
i hi ha una copa marcada
del teu carmí.
Els plats conserven les restes
que una altra fam més urgent
va alliberar.
S’esdevé una dansa quieta
de mitges, calces, camises
sobre el sofà.
Arribes descabellada.
Véns del cau on ens perdérem
i ets un somrís.
Dus només la samarreta
que has agafat de l’armari
sense permís.
Aquella que més estime.
La samarreta vermella:
el nostre puny.
Fornicarem altra volta
i serem tu, el roig i jo:
vindrà el juny.