T'enyore

Roc Casagran
L’enyorança és un cos d’elefant sòrdid
que busca el cementiri sense rumb.

Té les potes gruixudes i lentíssimes
dels dies rovellats entre aquests murs,
té els mots que no et puc dir, massa silenci,
el record tràgic d’aquell teu perfum,
els ullals pàl·lids que enfoquen el terra,
la boca seca i els ullets caiguts,
les orelles enormes i pansides
però els sons de tot sols són cadàvers muts.

I al front dels anys s’hi passeja sarcàstica
la gota de suor que ve de lluny,
i aquí te’m trobes, aquí on tu no ets,
aquí on governen records i quietud.

T’enyore amb les set lletres dels pecats,
i és una corda i no en sé desfer el nus,
t’enyore i bec els beures que ens bevíem,
que et vull omplint-me el veire de futur.

T’enyore.
Amb el suport de: