De debò que no sabia on caure mort
De debò que no sabia
on caure mort,
ni, si queia, si voldria
tenir-te a prop.
De debò que no sabia
si ho volies tot o res,
si érem el gat i la rata,
un bastó i una pinyata,
un senyal a la culata
i poc més.
De debò que no sabia
si era compra o lloguer,
si et volia el mes sencer
o només els divendres.
De debò que no sabia
si quedar-me les claus,
ni, si cremàvem les naus,
de qui serien les cendres.
De debò que no podia adorar-te de cop
ni deixar de mirar-te, tampoc.
Vagava despistat dins d’un bolero.
Destil·laves perfum de cançó francesa.
I no sé en quin moment, potser volent-ho,
vaig cantar, sense remei, La Marsellesa.
on caure mort,
ni, si queia, si voldria
tenir-te a prop.
De debò que no sabia
si ho volies tot o res,
si érem el gat i la rata,
un bastó i una pinyata,
un senyal a la culata
i poc més.
De debò que no sabia
si era compra o lloguer,
si et volia el mes sencer
o només els divendres.
De debò que no sabia
si quedar-me les claus,
ni, si cremàvem les naus,
de qui serien les cendres.
De debò que no podia adorar-te de cop
ni deixar de mirar-te, tampoc.
Vagava despistat dins d’un bolero.
Destil·laves perfum de cançó francesa.
I no sé en quin moment, potser volent-ho,
vaig cantar, sense remei, La Marsellesa.
