El gat
El gat resulta antipàtic als qui són vulgars,
els irradia un magnetisme que sempre els desplau;
el seu esperit superficial no els deixa mai apreciar
tots els misteris que els amaga cada gest que fa.
Però és l’ànima del gat l’orgull de tots els gats;
la seva sang i el seu tremp,...la seva llibertat.
No mostra mai mirada humil, mai, davant de ningú;
quina subtil puresa que transmet quan el veiem saltar.
Són insondables els secrets dels sentiments que té,
i és pulcra la bellesa, que serenament transmet
amb tots els seus posats, amb cada moviment,
quan dorm i quan somia lleugerament inquiet;
...quan l’enronden fantasmes que el duen a altres temps,
potser cap a Bubastis, on era com un déu.
els irradia un magnetisme que sempre els desplau;
el seu esperit superficial no els deixa mai apreciar
tots els misteris que els amaga cada gest que fa.
Però és l’ànima del gat l’orgull de tots els gats;
la seva sang i el seu tremp,...la seva llibertat.
No mostra mai mirada humil, mai, davant de ningú;
quina subtil puresa que transmet quan el veiem saltar.
Són insondables els secrets dels sentiments que té,
i és pulcra la bellesa, que serenament transmet
amb tots els seus posats, amb cada moviment,
quan dorm i quan somia lleugerament inquiet;
...quan l’enronden fantasmes que el duen a altres temps,
potser cap a Bubastis, on era com un déu.
