Lluny
Voldria, aquest record, poder-lo dir...
Però ja és tan apagat, és com no re el que en queda-
de lluny que és, en els meus primers anys jovenívols.
Una pell que semblava feta de gessamí...
Aquella tarda d’agost -era agost?-
A penes ja recordo els ulls: eren, em penso, blaus...
Sí, blaus, i tant: un blau fosc de safir.
Però ja és tan apagat, és com no re el que en queda-
de lluny que és, en els meus primers anys jovenívols.
Una pell que semblava feta de gessamí...
Aquella tarda d’agost -era agost?-
A penes ja recordo els ulls: eren, em penso, blaus...
Sí, blaus, i tant: un blau fosc de safir.
