Estimo els teus ulls,
les teves mans, la teva boca,
el teus cabells, els teus
llavis molsuts i càlids.
Els narcisos grogs
dins un gerro blau
allargat damunt la taula,
em miren erts i gentils,
elegants, indiferents
a la passió desbordada
del meu viure.
A l’insistent reclam
de la meva mà que escriu.