Paraules meteor

Tu, domadora de llengües,
dibuixes línies des de l'òrbita
sota una llarga nit sense estels.

Rajos de calci lliguen, la bona destinació.
Les teves paraules infiltren llum i soroll,
i les abracen, i les abracen,
en la seva roca de tinta negra.

Són cops de meteor.
Vestits innocentment de suaus murmuris,
paraules teves de negre or i fulguri.

Vull que m'emportin, veure de prop el seu dolor
Deixar-me esclatar, emportar pel seu viatge,
i trencar-me en milers de cometes i estels,
omplir el cel i deixar de ser jo.
Amb el suport de: