L'home incendiat
Una porta obre el misteri
de totes les pupil·les i totes les cares.
S'obre, i vull entrar.
Allí s'escriuen totes les històries i es graven.
Encara que ningú les llegeixi
s'obre fugaç com el pas d'un estel,
deixant un feix de llum, com de pols d'ossos,
un ressonar que dura poc temps.
El gest dels teus llavis somrients.
La lluentor i la por dels teus ulls,
La conversa que s'estén,
omplint l'aire, sense cap autor.
Una porta obre el misteri
de tots els temps i totes les raons.
Amb prou feines apunta una brisa
que ja xiuxiueja secrets muts,
S'expliquen veritats que no es diuen,
sense pronunciar ni un mot.
de totes les pupil·les i totes les cares.
S'obre, i vull entrar.
Allí s'escriuen totes les històries i es graven.
Encara que ningú les llegeixi
s'obre fugaç com el pas d'un estel,
deixant un feix de llum, com de pols d'ossos,
un ressonar que dura poc temps.
El gest dels teus llavis somrients.
La lluentor i la por dels teus ulls,
La conversa que s'estén,
omplint l'aire, sense cap autor.
Una porta obre el misteri
de tots els temps i totes les raons.
Amb prou feines apunta una brisa
que ja xiuxiueja secrets muts,
S'expliquen veritats que no es diuen,
sense pronunciar ni un mot.
