Morir d'amor a Tavertet, al capvespre

Ara entenc el poeta...
Ara entenc el poeta...
Ara entenc...
...el poeta...

Morir d'amor a Tavertet
en l'instant que el sol es pon.
Morir d'amor a Tavertet
entre el pi i l'alzina.

Capgirat des l'infinit,
m'enlluerna el rogent,
les ninetes espurnegen
al ritme dels meus batecs.

I l'aroma del capvespre
que em regala el pla del bosc,
dolça, de cabells suaus...
Recordava la teva olor...

I el dolor intens però plaent
dins del pit que amara llàgrimes
cerca la posta...
Quin dolor intens dins del meu pit!

Ara entenc el poeta...
Ara entenc el poeta...
Ara entenc...
...el poeta...

Quin dolç instant fora el decés
si pogués mirar-te
com a aquest sol tan viu i trist
que s'esmuny entre els meus dits.

Quina darrera mirada,
el teu rostre a la posta,
el teu somriure,
la mort més dolça...
És un regal diví!

Ara entenc el poeta...
Ara entenc el poeta...
Ara entenc...
Morir d'amor...
Amb el suport de: