Núria

Anit, sol, he gaudit del cel
i les quatre puntes de l'estel
m'han esbossat la lletra N
que havia resseguit fins ara, sol, anit.

Però allargassant la mirada
m'he trobat el teu mar
i tot l'horitzó m'ha delimitat el teu nom
cavalcant damunt les ones:

La N nodrint d'arpegis el silenci.
La Ú, perfecte, que ungia la sal.
La R rendida de nostàlgia.
Una I amb l'escuma intimant.

Núria, Núria, Núria...
Núria, Núria, Núria...
Núria, Núria, Núria,
Núria...
Una A d'agraïment pel teu somriure,
Núria.
Amb el suport de: