Tradició poètica

No podies, no! apaivagar els xiscles
de nens que em torturaven
les hores del meu malviure!

No volies suavitzar
el meu devessall d'adrenalina!
Era més senzill fugir
per la ranura de la porta!
...per la ranura de la porta!
...per la ranura...
...per la ranura...

I, tot i que et vaig barrar el pas
amb marbre i sal,
al mínim oblit prengueres
el vehicle del vent.
I castrares la meva imaginació!
Ara tornes de genolls
degotant escuma embriaga!
...degotant escuma embriaga!
...degotant...
...degotant...
...degotant...

I saps que et perdonaré les infidelitats,
encara que a cau d'orella hagis explicat
els nostres secrets del ritme i del cel
a algun possible editor incompetent!
Incompetent!
...a algun possible editor incompetent!
Incompetent! Incompetent!
Amb el suport de: