Ara l'aire desfà el pas dels núvols
i la tarda celebra els teus ulls
que inauguren el gest de la costa .
A la terra... els teus ull...
...la vida secreta
dels confins des del cel, la cançó
de la gent que t'arriba...
...que t'arriba...
que t'arriba, llunyana.
Aquest mar és el temps que ens retorna
a l'esguard confiat de l'origen...
I al somriure d'on neix una llar.
I al somriure d'on neix una llar.