Es fragmenta la tardor
Té sentit, el fred de la rosada...
Fa profundes les esquerdes de les roques.
Boira humida en l'abismal fondària
del precipici...
Oidadà...
La persistència de l'arbre tendre
en el subsòl d'un bosc petrificat,
envellir-se amb la fusta noble
d'antigues arrels.
Té sentit, gotes arrossegades pel vent
que en cingleres calcàries, naufraguen,
el so donat al temps
sota el ferro de les campanes...
Ding, dong...
Aquesta pluja de coure que
enlluerna el capvespre, carrer avall,
mentre dins de casa,
refàs els murs del teu mar...
...del teu mar...
