Jocs de llums
La mar duu el teu somriure i el meu cant,
com un cami de besos i paraules,
i el sol és túnica seguint la bruna pell,
xarxa irreal enmig de l'aire.
La llum, obrint els ulis a frec de l'alba,
té set d'acaronar els penya-segats
i reflectir l'amor vora la sorra,
el joc de l'abraçada i el desig,
penetra amb lentitud arran de moll.
I el cel cobreix els dos amants fins el ponent
quan dormen saciats a pleniluni,
ben buits de tot neguit, xops de silenci.
La mar duu el teu somriure i el meu cant.
