La casa
Ròssec dels dies, cansament:
areny del son i pedra amarga.
En la nit lenta, fem cami
i un plor d'infant ens acompanya.
Pero ens encanta un bes obscur:
poruga llum de matinada.
El sostre és ait i un raig de sol
desvetllarà tota la casa.
Coloms ia ronden, amb parrups
que ofega el toc d'una campana.
Al llarg balcó tot l'any hi ha
rams de llorer i groguenques palmes...
A l'hora esquiva del futur,
l'enyor serà un miratge.
Un vell poeta acluca els ulls
en la penombra de la sala...
Un vell poeta acluca els ulls
en la penombra de la sala.
Callat s'asseu al sofà gris,
amb el pes mort de la recança.
En la nit closa, fem camí...
...fem camí sense marrada.
Rossee dels dies, cansament:
areny del son i pedra amarga.
Pero ens encanta un bes obscur:
poruga llum de matinada.
El sostre és alt i un raig de sol
desvetllarà tota la casa.
