La missa d'alba
Lluny, s'adormia l'estelada
I, en la pau remorosa del matí,
escoltarem de nou la paraula sagrada
que dona un altre gust al pa i al vi...
...al pa i al vi.
En un pujol, l'ermita, com una flor que es bada
amb l'efímer joiell de la rosada,
alegra encara el tardoral cami.
....en la pau remorosa del matí.
Però el fred vindrà un dia amb blancs cabells a l'horta,
tot arrupit, com una fulla morta...
Quan ja la meva vida té el color de la malva,
companya, l'amor teu m'asserena i em salva.
He collit, al coster, un brot de
romaní, i te'l vull oferir
a la claror de l'alba
junt amb una besada de sol i de carmí.
